Diferència entre les revisions de "Agustí Cerdà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Agustí Cerdà i Argent''' ([[Canals]], [[8 de decembre]] de [[1965]]), és un polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | '''Agustí Cerdà i Argent''' ([[Canals]], [[8 de decembre]] de [[1965]]), és un polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | ||
Fon diputat entre els anys [[2004]] i [[2008]] per la circumscripció de Barcelona i president d'[[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) des de la seua fundació en setembre de l'any [[2000]] fins a [[2016]]. | Fon diputat entre els anys [[2004]] i [[2008]] per la circumscripció de Barcelona i president d'[[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) des de la seua fundació en [[setembre]] de l'any [[2000]] fins a l'any [[2016]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
És membre d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) des de [[1984]], associació de la que va aplegar a ser gerent entre [[1992]] i [[1996]] i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de [[1989]]. També ha segut coordinador del [[Casal Jaume I|Casal Jaume I de Valéncia]]. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la [[Societat Coral El Micalet]] de Valéncia. | És membre d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) des de [[1984]], associació de la que va aplegar a ser gerent entre [[1992]] i [[1996]] i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de [[1989]]. També ha segut coordinador del [[Casal Jaume I|Casal Jaume I de Valéncia]]. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la [[Societat Coral El Micalet]] de Valéncia. | ||
En [[1992]] fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional [[Carlos Bueren]] per presuntes vinculacions en la banda terrorista [[Terra Lliure]]. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de [[Catalunya Lliure]], partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions. | En l'any [[1992]] fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional [[Carlos Bueren]] per presuntes vinculacions en la banda terrorista [[Terra Lliure]]. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de [[Catalunya Lliure]], partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions. | ||
El 5 de maig de [[1995]] fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En [[1997]] inaugura el que seria el primer dels vinticinc [[Casals Jaume I]], el d'[[Alacant]]. En [[1999]] funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de [[2000]] coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia. | El [[5 de maig]] de [[1995]] fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En [[1997]] inaugura el que seria el primer dels vinticinc [[Casals Jaume I]], el d'[[Alacant]]. En l'any [[1999]] funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de [[2000]] coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia. | ||
En juliol de l'any [[2000]] el Front pel País Valencià s'integra en Esquerra Republicana. En setembre del mateix any es crea [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) frut de l'unificació del Front en ERC. En aquell Congrés Fundacional, fon elegit president de ERPV i com a tal és també membre de les eixecutives nacional i permanent del partit. També fon cap de llista per [[Valéncia]] en les autonòmiques de [[2003]]. En les eleccions generals de [[2004]] va concórrer en el quint lloc de la candidatura d'[[ERC]] en la circumscripció de [[Barcelona]]. Va conseguir l'acta de diputat despuix de la renúncia de [[Josep Lluís Carod Rovira]] degut l'escàndal de les reunions en membres de la banda terrorista [[ETA]] en [[Perpinyà]]. | En [[juliol]] de l'any [[2000]] el Front pel País Valencià s'integra en Esquerra Republicana. En setembre del mateix any es crea [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) frut de l'unificació del Front en ERC. En aquell Congrés Fundacional, fon elegit president de ERPV i com a tal és també membre de les eixecutives nacional i permanent del partit. També fon cap de llista per [[Valéncia]] en les autonòmiques de [[2003]]. En les eleccions generals de [[2004]] va concórrer en el quint lloc de la candidatura d'[[ERC]] en la circumscripció de [[Barcelona]]. Va conseguir l'acta de diputat despuix de la renúncia de [[Josep Lluís Carod Rovira]] degut l'escàndal de les reunions en membres de la banda terrorista [[ETA]] en [[Perpinyà]]. | ||
En la Llegislatura [[2004]]-[[2008]] fon president de la Comissió Mixta de Relacions en el Defensor del Poble i portaveu en la Comissió de Justícia i en la Comissió d'Interior. | En la Llegislatura [[2004]]-[[2008]] fon president de la Comissió Mixta de Relacions en el Defensor del Poble i portaveu en la Comissió de Justícia i en la Comissió d'Interior. | ||
En març de [[2016]] va deixar de ser president d'ERPV, sent substituït per Josep Barberà despuix del VII congrés de la formació. | En [[març]] de [[2016]] va deixar de ser president d'ERPV, sent substituït per Josep Barberà despuix del VII congrés de la formació. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||