Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques. | La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques. | ||
En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul '' | En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''Nosaltres els valencians'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic: | ||
<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref> | <blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref> | ||
| Llínea 128: | Llínea 128: | ||
{{Cita|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.|Joan Fuster}} | {{Cita|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.|Joan Fuster}} | ||
{{Cita|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''|''Nosaltres els valencians'' (17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}} | |||
{{Cita|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} | {{Cita|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} | ||
{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}} | |||
{{Cita|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.'' | |||
''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.'' | ''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.'' | ||
| Llínea 137: | Llínea 141: | ||
''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}} | ''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}} | ||
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua | {{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006). | ||
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | ||
| Llínea 167: | Llínea 171: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Fusterianisme]] | |||
*[[Valencianofòbia]] | |||
*[[Lluís Vicent Aracil]] | *[[Lluís Vicent Aracil]] | ||
*[[Manuel Sanchis Guarner]] | *[[Manuel Sanchis Guarner]] | ||
| Llínea 182: | Llínea 188: | ||
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC''] | * [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC''] | ||
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC''] | * [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC''] | ||
* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic''] | |||
=== Vídeos === | |||
* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube] | * [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| Llínea 192: | Llínea 201: | ||
[[Categoria:Pancatalanistes]] | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | |||