Diferència entre les revisions de "José Cano Coloma"

Última revisió del 18:23 13 set 2025

Josep Cano Coloma


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Advocat i polític
Naiximent:	1902
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1967
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José o Josep Cano Coloma (Valéncia, 1902 - † 1967) fon un advocat i polític valencià. Fon l'alcalde de la ciutat de Valéncia durant la Segona República i la guerra civil espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

BiografiaEditar

Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any 1931 fon diputat pel Partit Republicà Radical i anteriorment havia segut regidor de l'Ajuntament de Valéncia, en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'Esquerra Republicana.

Quan fon triat com a diputat era regidor de Valéncia i lletrat assessor dels ajuntaments d'Albal i El Puig de Santa Maria. Dos dies despuix d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la Guàrdia Civil i a la brigada de Bombers i va amagar l'image de la Mare de Deu dels Desamparats en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del 1936.

EmpresonatEditar

Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de Barcelona fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.

Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de Franco, compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de 1939, fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a Andalusia i passat un temps a Guipúscoa d'a on se fugà en 1943.

Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la maçoneria en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.

En l'any 1950 es decretà una amnistia parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a advocat.

Mare de Deu dels DesamparatsEditar

El 21 de juliol de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del 18 de juliol, s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la Basilica de la Mare de Deu i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte Francesc Xavier Goerlich, intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la Mare de Deu dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.

Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.

Josep Cano Coloma i Vicent Peset Aleixandre foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.

Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.

ReconeiximentsEditar

Té un carrer dedicat en la ciutat de Valéncia, paralel al Carrer de la Serreria.

ReferènciesEditar

Biografies de polítics valencians. 1810-2005
Ferrer Benimeli, José Antonio . La masonería en la España del siglo XX, Tomo 2 . Universitat de Castella-La Manxa, 1995, p.150
Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana
«Los alcaldes de la Valéncia republicana». Levante-EMV

BibliografiaEditar

Díez Arnal, J. Los Alcaldes de Valencia
Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo
Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802
Ramírez, Néstor. José Cano Coloma Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4
Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2

Enllaços externsEditar

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Cano Coloma.

Predecessor:
José Olmos Burgos

Alcalde de Valéncia
1 de març de 1936 – 3 de febrer de 1937

Successor:
Domingo Torres Maeso

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
-| nom = Domingo Torres Maeso
+| nom = Josep Cano Coloma
-| image =
+| image = [[File:José Cano Coloma.jpg|250px]]
 | peu =
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
-| ocupació = Polític
+| ocupació = Advocat i polític
-| data_naix = [[20 de novembre]] de [[1895]]
+| data_naix = [[1902]]
 | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
-| data_mort = [[25 de juny]] de [[1980]]
+| data_mort = [[1967]]
-| lloc_mort = Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
+| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
+'''José o Josep Cano Coloma''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1967]]) fon un advocat i [[polític]] [[Valencians|valencià]]. Fon l'[[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).
-'''Domingo Torres Maeso''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1895]] - [[25 de juny]] de [[1980]]) va ser un anarcosindicalista espanyol, [[alcalde de Valéncia]] durant la [[guerra civil espanyola]].
+== Biografia ==
-== Trayectòria ==
+Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] fon diputat pel [[Partit Republicà Radical]] i anteriorment havia segut regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'[[Esquerra Republicana]].
-El [[27 de febrer]] de [[1937]] assumix l'alcaldia de Valéncia. En [[1940]], vàries dònes del Grao de Valéncia l'impliquen en relació en la mort dels seus marits en el Picader de [[Paterna]]. Durant el seu mandat varen actuar les conegudes com a ''Cheques de Valéncia''.
-Va treballar en el [[port de Valéncia]]. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]) des de [[1916]], va participar en la folga general de l'any [[1917]]. Despuix del Congrés de Sants de [[1918]] va colaborar en l'enfortiment dels sindicats únics. En [[agost]] de [[1919]] va ser detingut junt a Miquel Veta i Joan Roda baix l'acusació d'haver instigat l'assessinat de tres esquirols en una folga contra L'Unió Espanyola. Els tres varen ser absolts en l'any [[1921]]. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat en [[França]], des d'a on va colaborar en totes les conspiracions contra el règim. Va tornar a Valéncia despuix de la proclamació de la [[Segona República]] espanyola i en [[1932]] es va unir als sindicats de l'oposició que recolzaven al treintisme. En l'any [[1934]] va crear l'Aliança Obrera en Valéncia, va recolzar la revolució d'Astúries de 1934 i va tindre que exiliar-se una atra volta.
+Quan fon triat com a diputat era regidor de [[Valéncia]] i lletrat assessor dels ajuntaments d'[[Albal]] i [[El Puig de Santa Maria]]. Dos dies despuix d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] i va amagar l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del [[1936]].
-Va participar activament en el fracàs del colp d'Estat del [[18 de juliol]] de [[1936]] en Valéncia, i escomençada la Guerra civil espanyola va formar part del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia i del Consell d'Economia representant a CNT. Al mateix temps va marchar cap al front i va formar part de la columna dirigida per Josep Benedito León que va lluitar en el front de [[Terol]]. En [[febrer]] de [[1937]] va tornar i va ser nomenat president del Consell Municipal de Valéncia (alcalde) i president de la Junta Provincial de Defensa Passiva. El final de la guerra el va sorprendre en [[Califòrnia]] fent propaganda per la causa republicana. Al no poder tornar es va establir primer en [[Marsella]] i en l'any [[1944]] en [[Toulouse]], a on va ser secretari de relacions en el Comité Nacional de CNT. Anys despuix va marchar a [[Veneçola]], pero en la [[década de 1970]] va tornar a Valéncia, a on va morir.
+== Empresonat ==
-En [[octubre]] de [[2018]] la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia va tornar el seu retrat al passadiç que du al museu Històric de l'Ajuntament.
+Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de [[Barcelona]] fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.
+Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de [[Franco]], compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de [[1939]], fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a [[Andalusia]] i passat un temps a [[Guipúscoa]] d'a on se fugà en [[1943]].
+Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la [[maçoneria]] en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.
+En l'any [[1950]] es decretà una [[amnistia]] parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a [[advocat]].
+== Mare de Deu dels Desamparats ==
+{{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de la Mare de Deu]] i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francisco Javier Goerlich Lleó|Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Deu]] dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}}
+{{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}}
+{{Cita|Josep Cano Coloma i [[Vicent Peset Aleixandre]] foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.}}
+* Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.
+== Reconeiximents ==
+Té un carrer dedicat en la ciutat de [[Valéncia]], paralel al [[Carrer de la Serreria]].
 == Referències ==
 * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
-* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal]
+* Ferrer Benimeli, José Antonio . ''La masonería en la España del siglo XX'', Tomo 2 . Universitat de Castella-La Manxa, 1995, p.150
 * [https://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-cano-coloma-lalcalde-que-salva-la-mare-de-deu-jmorales Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana]
-* [https://www.levante-emv.com/valencia/2018/10/22/delegacion-cultura-restaurara-retrato-ultimo-55010488.html  La Delegación de Cultura restaurará el retrato del último alcalde de la República, Levante-EMV, 22 d'octubre de 2018]
+* [https://www.levante-emv.com/valencia/2018/12/22/alcaldes-valencia-republicana-13900198.html  «Los alcaldes de la Valéncia republicana». Levante-EMV]
-* [https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4146735 Tribunal Supremo «Causa General Informativa». Archivo Histórico Nacional, 1940]
 == Bibliografia ==
-* Domingo Torres Maeso per Francesc Pérez Moragón, L'Espill, Número 6/7. Estiu/Tardor 1980
+* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. ''Los Alcaldes de Valencia'']
-* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras (2005). Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim. p. p.549. ISBN 9788495484802]
+* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
+* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]
+* Ramírez, Néstor. José Cano Coloma ''Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma'' Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4
+* Reig, Ramir (2007). «Valéncia 1931-1939: de l'esperança a la por». En: Josep Sorribes (Coord.). Valéncia 1808-1991: En trànsit a gran ciutat (Valéncia: Generalidad Valenciana): 241-338. ISBN 84-382-4653-2
 == Enllaços externs==
-* [https://militants-anarchistes.info/spip.php?article5961 Torres Maeso, Domingo, en la web Militants-anarchistes.info]
+{{Commonscat|Mayors of Valencia}}
+* [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050500_16_441993__Valencia-recuerdo-Cano-Coloma-salvador-imagen En recort de Cano Coloma - Levante-EMV]
+*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071900_5_474181__Opinion-republicans-salvaren-Mare-dels-Desamparats Els republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats - Levante-EMV]
+*[http://www.metrovalencia.como/común/descargas/pdf/b_Maritim.pdf Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma]
+*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)]
 {{Successió
 | predecessor = [[José Olmos Burgos]]
 | títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
-| periodo = [[1936]] – [[1937]]
+| periodo = [[1 de març]] de [[1936]] – [[3 de febrer]] de [[1937]]
 | successor = [[Domingo Torres Maeso]]
 }}
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]