Diferència entre les revisions de "José María Vallterra i Febrer"

(No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 11:

}}

José María Vallterra i Febrer ([[Càlig]], [[25 de febrer]] de [[1799]] - † [[Valéncia]], [[5 de març]] de [[1878]]) ~~fou~~ un ~~hisendat~~ i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.

'''José María Vallterra i Febrer''' ([[Càlig]], [[25 de febrer]] de [[1799]] - † [[Valéncia]], [[5 de març]] de [[1878]]) fon un hacendat, militar i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.

== Biografia ==

Llínea 18:

En l'any [[1836]] fon escollit diputat de la [[Diputació de Valéncia]] i en l'any [[1837]] alcalde segon de Valéncia baix el liderage de Francisco Carbonell Magí. Fon elegit diputat a les Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] en [[1838]]-[[1839]] i per Valéncia en l'any [[1844]]-[[1850]]. Això li va permetre aumentar considerablement el seu patrimoni. Apartat durant la regència de [[Baldomero Espartero]], dirigirà el Partit Moderat en Valéncia i el seu amic i ministre de governació Manuel Bertrán de Lis y Ribes el va nomenar senador vitalici en [[1852]].

En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu ~~suport~~ als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats ~~enl~~ 'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.

En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu soport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats en l'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.

== Vore també ==

Llínea 30:

== Bibliografia ==

* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. ''Los Alcaldes de Valencia'']

* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo

* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.336. ISBN 9788495484802]

{{Successió

| predecessor = [[José ~~María Vallterra~~ i ~~Febrer~~]]

| predecessor = [[José Peris i Valero]]

| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]

| periodo = [[~~1857~~]] – [[~~1859~~]]

| periodo = [[22 de setembre]] de [[1856]] – [[12 de març]] de [[1857]]

| successor = [[~~Francisco del Llano Vagué~~]]

| successor = [[Ildefonso Díez de Rivera i Valeriola]]

}}

~~{{Successió~~

~~| predecessor = [[Francisco Rodríguez Trelles]]~~

~~| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]~~

~~| periodo = [[1875]] – [[1876]]~~

~~| successor = [[Elias Martínez Gil]]~~

}}

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 }}
-José María Vallterra i Febrer ([[Càlig]], [[25 de febrer]] de [[1799]] - † [[Valéncia]], [[5 de març]] de [[1878]]) fou un hisendat i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.
+'''José María Vallterra i Febrer''' ([[Càlig]], [[25 de febrer]] de [[1799]] - † [[Valéncia]], [[5 de març]] de [[1878]]) fon un hacendat, militar i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.
 == Biografia ==
@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 En l'any [[1836]] fon escollit diputat de la [[Diputació de Valéncia]] i en l'any [[1837]] alcalde segon de Valéncia baix el liderage de Francisco Carbonell Magí. Fon elegit diputat a les Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] en [[1838]]-[[1839]] i per Valéncia en l'any [[1844]]-[[1850]]. Això li va permetre aumentar considerablement el seu patrimoni. Apartat durant la regència de [[Baldomero Espartero]], dirigirà el Partit Moderat en Valéncia i el seu amic i ministre de governació Manuel Bertrán de Lis y Ribes el va nomenar senador vitalici en [[1852]].
-En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu suport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats enl 'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.
+En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu soport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats en l'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.
 == Vore també ==
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 == Bibliografia ==
 * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. ''Los Alcaldes de Valencia'']
+* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
 * [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.336. ISBN 9788495484802]
 {{Successió
-| predecessor = [[José María Vallterra i Febrer]]
+| predecessor = [[José Peris i Valero]]
 | títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
-| periodo = [[1857]] – [[1859]]
+| periodo = [[22 de setembre]] de [[1856]] – [[12 de març]] de [[1857]]
-| successor = [[Francisco del Llano Vagué]]
+| successor = [[Ildefonso Díez de Rivera i Valeriola]]
 }}
-{{Successió
-| predecessor = [[Francisco Rodríguez Trelles]]
-| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
-| periodo = [[1875]] – [[1876]]
-| successor = [[Elias Martínez Gil]]
-}}
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Polítics]]
 [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]