Diferència entre les revisions de "Mª Teresa Puerto Ferré"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}} | ''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}} | ||
{{Cita|1961. La [[Revista Serra d'Or|revista ''Serra d'Or'']] (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'únitat de la patria'... (pag. 53-57, 'Lengua Valenciana, una lengua suplantada'. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006). | |||
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sánchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | |||
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu: | |||
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.' | |||
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sánchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla [[Sergio Vilar]] en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Teresa Puerto}} | |||
{{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat. | {{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat. | ||
| Llínea 144: | Llínea 154: | ||
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | {{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | ||
{{Cita|1983. '[[Llei d'us i ensenyament del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | |||
{{Cita|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | {{Cita|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}} | ||