Diferència entre les revisions de "Empidonax alnorum"
Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error (Etiqueta: Reversió manual) |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es reproduïx des de l'oest d'[[Alaska]] cap al sur fins al centre sur de la [[Columbia Britànica]] i cap a l'est fins a les [[províncies marítimes de Canadà]], inclusivament [[Saint Pierre i Miquelon]], i des dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans #llac]] a l'est dels [[Estats Units]] fins a [[Nova Anglaterra]] i al sur fins al nort d'[[Indiana]], [[Ohio]] i, en els [[Apalaches]], fins a [[Carolina del Nort]]. En els hiverns boreales migra principalment per a l'oest d'[[Amèrica del Sur]], des del noroest de [[Veneçola]], per [[Colòmbia]] i est d'[[Equador]] al sur per l'est de [[Perú]], oest de la [[Amazònia]] [[brasil]]eña, nort i est de [[Bolívia]], oest de [[Paraguay]], fins al noroest d'[[Argentina]].<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Lowther}}|nomene=P.I.|any=2020|títul= Alder Flycatcher (''Empidonax alnorum''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.aldfly.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=28 de giner de 2023}}</ref> Ademés, es registra el seu passage durant la migració per l'est i sur de [[Mèxic]], [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[El Salvador]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]; s'ha registrat en [[Cuba]] com vagante accidental. | Es reproduïx des de l'oest d'[[Alaska]] cap al sur fins al centre sur de la [[Columbia Britànica]] i cap a l'est fins a les [[províncies marítimes de Canadà]], inclusivament [[Saint Pierre i Miquelon]], i des dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans #llac]] a l'est dels [[Estats Units]] fins a [[Nova Anglaterra]] i al sur fins al nort d'[[Indiana]], [[Ohio]] i, en els [[Apalaches]], fins a [[Carolina del Nort]]. En els hiverns boreales migra principalment per a l'oest d'[[Amèrica del Sur]], des del noroest de [[Veneçola]], per [[Colòmbia]] i est d'[[Equador]] al sur per l'est de [[Perú]], oest de la [[Amazònia]] [[brasil]]eña, nort i est de [[Bolívia]], oest de [[Paraguay]], fins al noroest d'[[Argentina]].<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Lowther}}|nomene=P.I.|any=2020|títul= Alder Flycatcher (''Empidonax alnorum''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.aldfly.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=28 de giner de 2023}}</ref> Ademés, es registra el seu passage durant la migració per l'est i sur de [[Mèxic]], [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[El Salvador]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]; s'ha registrat en [[Cuba]] com vagante accidental. | ||
Els seus [[hàbitat]]s de reproducció són les forestes i xares de fulls caducs i prop de l'aigua, generalment d'[[Alnus|alisos]] o [[Salix|sauces]]. Generalment selecciona hàbitats hivernals propencs de l'aigua.<ref>{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Narosky}}|nom1=T.|llinage2={{versalita|Yzurieta}}|nom2=D.|títul=Aus d'Argentina i Uruguay, Guia d'identificació /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide|url=|fechaacceso=17 d'octubre de 2012|idioma=espanyol/anglés|atres=|edició=16ª|any=2010|editor=|editorial=Vázquez Mazzini editors|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-987-9132-27-2|capítul=|pàgines=432|cita=}}</ref><ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|de la Penya}}|nomene=M.|títul=Cites, observacions i distribució d'Aus Argentines. Informe preliminar|url=|fechaacceso=17 d'octubre de 2012|idioma=espanyol|uns atres=Série: Naturalea, Conservació, i Societat Nº7|edició=1ª|any=2012|editor=Andrés A. Pautasso|editorial=Edicions Biològica|ubicació=Santa Fe, Argentina|isbn=978-987-27043-6-0|capítul=|pàgines=770|cita=}}</ref> Fins als 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]], o més alt quan està en passage migratori.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=Empidonax alnorum, p. 449|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | Els seus [[hàbitat]]s de reproducció són les forestes i xares de fulls caducs i prop de l'aigua, generalment d'[[Alnus|alisos]] o [[Salix|sauces]]. Generalment selecciona hàbitats hivernals propencs de l'aigua.<ref>{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Narosky}}|nom1=T.|llinage2={{versalita|Yzurieta}}|nom2=D.|títul=Aus d'Argentina i Uruguay, Guia d'identificació /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide|url=|fechaacceso=17 d'octubre de 2012|idioma=espanyol/anglés|atres=|edició=16ª|any=2010|editor=|editorial=Vázquez Mazzini editors|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-987-9132-27-2|capítul=|pàgines=432|cita=}}</ref><ref>{{cita lliure|llinage={{versalita|de la Penya}}|nomene=M.|títul=Cites, observacions i distribució d'Aus Argentines. Informe preliminar|url=|fechaacceso=17 d'octubre de 2012|idioma=espanyol|uns atres=Série: Naturalea, Conservació, i Societat Nº7|edició=1ª|any=2012|editor=Andrés A. Pautasso|editorial=Edicions Biològica|ubicació=Santa Fe, Argentina|isbn=978-987-27043-6-0|capítul=|pàgines=770|cita=}}</ref> Fins als 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]], o més alt quan està en passage migratori.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=Empidonax alnorum, p. 449|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix 12 [[cm]] de llongitut total. L'adult dorsalmente és oliva amarronado, més marró en les parts superiors de la coa i ales, estes en un parell de barres blanques. Les parts inferiors del cos són blanquecinas, en el pit d'un llavat de gris oliváceo. Tenen un [[anell ocular]] blanc, i un pico menut, en la part superior de color gris, mentres que l'inferior és anaranjada. | Medix 12 [[cm]] de llongitut total. L'adult dorsalmente és oliva amarronado, més marró en les parts superiors de la coa i ales, estes en un parell de barres blanques. Les parts inferiors del cos són blanquecinas, en el pit d'un llavat de gris oliváceo. Tenen un [[anell ocular]] blanc, i un pico menut, en la part superior de color gris, mentres que l'inferior és anaranjada. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:14 8 jul 2026
El mosquero alisero[1] (Empidonax alnorum) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Empidonax. Crío en el nort d'Amèrica del Nort; en aplegar l'autumne, migra cap a Amèrica del Sur.
Atres noms comuns
[editar | editar còdic]Se li coneix també com atrapamoscas alisero (en Colòmbia), mosqueta boreal (en Argentina i Paraguay), mosquerito de charral (en Costa Rica), mosquero ailero (en Mèxic i Hondures), mosqueta ailero, mosquitero norteny (en Nicaragua), mosquerito de alisos (en Perú, Equador i Panamà), atrapamoscas ailero (en Veneçola), mosquerito rastrojero (en Colòmbia), bobito de Alder o bobito dels àlbers (en Cuba).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx des de l'oest d'Alaska cap al sur fins al centre sur de la Columbia Britànica i cap a l'est fins a les províncies marítimes de Canadà, inclusivament Saint Pierre i Miquelon, i des dels Grans #llac a l'est dels Estats Units fins a Nova Anglaterra i al sur fins al nort d'Indiana, Ohio i, en els Apalaches, fins a Carolina del Nort. En els hiverns boreales migra principalment per a l'oest d'Amèrica del Sur, des del noroest de Veneçola, per Colòmbia i est d'Equador al sur per l'est de Perú, oest de la Amazònia brasileña, nort i est de Bolívia, oest de Paraguay, fins al noroest d'Argentina.[3] Ademés, es registra el seu passage durant la migració per l'est i sur de Mèxic, Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica i Panamà; s'ha registrat en Cuba com vagante accidental.
Els seus hàbitats de reproducció són les forestes i xares de fulls caducs i prop de l'aigua, generalment d'alisos o sauces. Generalment selecciona hàbitats hivernals propencs de l'aigua.[4][5] Fins als 1000 m d'altitut, o més alt quan està en passage migratori.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 12 cm de llongitut total. L'adult dorsalmente és oliva amarronado, més marró en les parts superiors de la coa i ales, estes en un parell de barres blanques. Les parts inferiors del cos són blanquecinas, en el pit d'un llavat de gris oliváceo. Tenen un anell ocular blanc, i un pico menut, en la part superior de color gris, mentres que l'inferior és anaranjada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de setembre de 2015. P. 495.
- ↑ Mosquero Alisero Empidonax alnorum Brewster, 1895 en Avibase. Consultada el 28 de giner de 2023.
- ↑ del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ (2010) Aus d'Argentina i Uruguay, Guia d'identificació /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide, 16ª edició (en espanyol/anglés), Buenos Aires: Vázquez Mazzini editors, pp. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde la Penya2012">de la Penya (2012). Andrés A. Pautasso (ed.). Cites, observacions i distribució d'Aus Argentines. Informe preliminar, 1ª edició (en espanyol), Santa Fe, Argentina: Edicions Biològica, pp. 770. ISBN 978-987-27043-6-0.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Empidonax alnorum, p. 449»