Diferència entre les revisions de "Xeraco"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Xeraco''' és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. {{Municipis d...». |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Xeraco''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. | [[File:TorreGuaita Xeraco.jpg|thumb|Torre Guaita en Xeraco]] | ||
'''Xeraco''' (en [[castellà]] ''Jeraco''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. | |||
== Geografia == | |||
El municipi de Xeraco es troba situat en la comarca de Safor, a 61 km de la capital, [[Valéncia]]. | |||
Entre poble i plaja disten aproximadament uns 3 km. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que no ha sofrit una urbanisació desmesurada; no obstant, la plaja ha creixcut en un 400% en els últims anys i un 600% en les dos décades anteriors. La plaja és una de les millors de Valéncia, conseguint tots els anys la bandera blava que otorga la Fundació Europea d'Educació Ambiental. | |||
Per carretera, s'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la N-332. | |||
Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7 compartida en [[Jeresa]] i en una estació de ferrocarril en la llínea de C-1 de Rodalies Valéncia. (RENFE). | |||
=== Barris i pedanies === | |||
En el terme municipal de Xeraco es troba també el núcleu de població de Plaja de Xeraco. | |||
=== Localitats limítrofes === | |||
El terme municipal de Xeraco llimita en els de [[Tavernes de la Valldigna]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Simat de la Valldigna]], Jeresa i [[Gandia]], totes ells situats també en la [[província de Valéncia]]. | |||
== Administració == | |||
{{Alcaldes_Espanya | |||
| Alcalde_1 = Joan Batiste Sanchis Coscollà | |||
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_2 = Joan Batiste Sanchis Coscollà | |||
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_3 = Juan Bautista Todolí | |||
| Partit_3 = [[CDS]] | |||
| Alcalde_4 = Juan Bautista Todolí | |||
| Partit_4 = [[PCDS]] | |||
| Alcalde_5 = Joan Batiste Sanchis Coscollà (1995-1998) Dimisión | |||
Francisco Santacatalina Ferrer (1998-1999) | |||
| Partit_5 = Partit Independent Joan Sanchis | |||
[[PP]] | |||
| Alcalde_6 = Ferran Bofí Pardo | |||
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_7 = Ferran Bofí Pardo | |||
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_8 = Ferran Bofí Pardo | |||
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_9 = Avelino Mascarell Peiró (2011-2013) Moción de Censura | |||
Francesc Serralta Zaragozá (2013-2015) | |||
| Partit_9 = [[PP]] | |||
[[Compromís]] | |||
| Alcalde_10 = Francesc Serralta Zaragozá (2015-2017) | |||
José Salvador Tejada (2017-2019) | |||
| Partit_10 = [[Compromís]] | |||
[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_11 = Avelino Mascarell Peiró | |||
| Partit_11 = [[PP]] | |||
| Alcalde_12 = Avelino Mascarell Peiró | |||
| Partit_12 = [[PP]] | |||
}} | |||
== Demografia == | |||
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 5.819 habitants. | |||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | |||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | |||
|- | |||
![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2022]] | |||
|- | |||
| align=center| 742 || align=center| 1.481 || align=center| 1.881 || align=center| 2.117 || align=center| 2.272 || align=center| 2.623 || align=center| 3.126 || align=center| 3.282 || align=center| 3.631 || align=center| 4.271 || align=center| 4.567 || align=center| 4.982 || align=center| 5.671 || align=center| 6.259 || align=center| 6.129 || align=center| 6.230 || align=center| 5.819 | |||
|} | |||
</center> | |||
== Economia == | |||
L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la [[Segona Guerra Mundial]], el cultiu de [[tarongers]] experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament. | |||
A partir dels [[anys 1970]], el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de [[fusta]] com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi. | |||
Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent. | |||
== Monuments == | |||
* '''Ermita Stmo. Cristo de l'Agonia'''. És del [[sigle XIX]]. Es tracta d'un temple religiós típic devocionari d'una sola nau. | |||
* '''Iglésia de Ntra. Sra. de l'Encarnació'''. Data del [[sigle XVIII]], i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el chicotet adossat a l'iglésia es creu que és l'antic minaret de la [[mesquita]] àrap existent en el municipi. És una iglésia de planta basilical (una sola nau) en chicotetes capelles laterals. | |||
* ''' [[Torre de Guaita]]''', amprada com a atalaya de vigilància marítima sigles arrere i restaurada en els [[anys 80]] del passat sigle. És una construcció cilíndrica, una miqueta menys ampla en la part superior que l'inferior. La seua altura és de 7,40 m. La desembocadura del [[ric Vaca]] junt a la Torre de Guaita (sigle XVI) constituïx un maravellós parage natural a on la flora i la fauna autòctona s'aprecien en el seu estat natural. | |||
* '''La Cisterna'''. Data del [[sigle XIX]], inaugurada en l'any [[1888]]. És un [[aljup]] d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions. | |||
== Vore també == | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | |||
== Referències == | |||
{{listaref}} | |||
* [https://www.xeraco.eu Ajuntament de Xeraco] | |||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xeraco INE. Població de Xeraco] | |||
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Xeraco}} | |||
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor] | |||
{{Municipis de La Safor}} | {{Municipis de La Safor}} | ||