Diferència entre les revisions de "Aeroport d'Alacant-Elig"

L''''Aeroport d'Alacant-Elig''' ([[codi IATA]]: '''ALC''', [[codi OACI]]: '''LEAL'''), també conegut com a '''Aeroport de l'Altet''', és l'[[aeroport]] de la ciutat d'[[Elig]], encara que dóna servici a una gran area de l'[[Espanya|Estat espanyol]] compresa entre la [[Comunitat Valenciana]], la [[Regió de Múrcia]] i [[Castella-la Mancha]]. Es troba situat entre les localitats [[Elig|ilicitanes]] de [[L'Altet]] i [[Torre del Pla]], a 10 km a l'est d'[[Elig]], i a 9 km al sur-oest de la [[Alacant|capital alacantina]]. Tradicionalment ha tingut un important tràfic de vols ''charter'', en l'actualitat la major part del tràfic és regular i de caràcter nacional i internacional.

En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],<ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849204&pagename=subHome |títol=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}</ref> és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuària espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].

Estos resultats mantenen la tendència positiva de la [[Dècada del 2000|última dècada]], a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la dècada del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aereus en Espanya en 2010]].

L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vingut sent una de les terminals més rendibles de tota la xarcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[segle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de gener]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Area Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la dècada del 2000|crisis econòmica]].

L'aeroport d'Alacant-Elig se situa en el terme municipal d'[[Elx]], entre les pedanies de [[Torre del Pla]] i [[L'Altet]] (pertanyents a la [[Elig|mateixa localitat]]), als peus de la [[Serra de Colmenars]] i junt al [[Parage Natural dels Saladers d'Aiguamarga]] (estos dos ya en el municipi d'[[Alacant]]). Està distanciat 9 km (al [[sur]]) de la [[Alacant|capital alacantina]] i 13 km (a l'[[est]]) del centre de la ciutat d'[[Elig]].

Es troba enclavat en el mig d'una de les àrees més poblades de la [[península Ibèrica]], a on destaquen les [[Província d'Alacant|províncies d'Alacant]], de [[Província de Valéncia|Valéncia]], d'[[Província d'Albacete|Albacete]] i la [[Regió de Múrcia]]. En el centre d'una dilatada zona turística que abasta des de [[Gandia]] fins a [[Águilas]] (en la [[Regió de Múrcia]]), uns 300 km de llinea de costa; incloent municipis com [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], [[Alcoy]], [[Villena]], [[Almansa]], [[Albacete]], [[Yecla]], [[Llorca]], [[Águilas]], [[Múrcia]], Noroest de la Regió de Múrcia, [[Cartagena]], [[Oriola]], [[Torrevella]], [[Elig]], [[Elda]], [[Alacant]], [[Benidorm]] o [[Dénia]].

| [[Província de València]] || 2.575.362 || 10.763 || 239,28

L'aeroport de l'Altet s'assenta a 43 metres sobre el nivell del mar, sobre una extensa formació quaternària creada per la cconca del [[riu Vinalopó]] que presenta model de glacis. Els accidents topogràfics són pràcticament nuls. L'única cosa que altera el paisage més immediat són les elevacions miocèniques de la [[Serra de Colmenars]] (de poc més de 100 m d'altitut), i que es localisa a poc més d'1 km al nort de la terminal en sentit paralel a este.

L'intensitat i la direcció dels vents, en contades ocasions superen els 20 nudos en components oest i nort-oest fonamentalment. Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona (al voltant de 17°C i 300 mm de mitja anual) i els alts índexs de visibilitat (en el 99,5% de les mides se superen els 4.800 metres), concedixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un ús eficaç, sobretot per l'excelent orientació de la pista de vol.

Abans que es construïra l'actual aeroport, la ciutat d'[[Alacant]] disponia de la Base Aèria de Rabassa, creada per l'eixercit.

Est aeroport dispon de les següents infraestructures:<ref name=WAD/><ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849176&pagename=subHome |títol=Aeroport d'Alacant |consulta=20 març 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>

* Una pista de 3.000 metres.

** Dihuit portes d'embarcament, cinc en ''finger''.

** Onze cintes en hipòdrom per a la recollida d'equipage.

* Vint-i-quatre posicions d'estacionament per a aviació general.

== Companyies aèries ==

! width="15%"|Aerolínia|| width="40%", class="unsortable"|Destinació

|[[Aer Lingus]] || Belfast-International [de temporada], Cork [de temporada], Dublín

|[[Air Berlin]] || Berlín-Tegel, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburc, Munic, Nuremberc [de temporada], Paderborn [de temporada], Palma, Stuttgart [de temporada], Zurich [de temporada]

|[[Easyjet]] || Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Bristol, East Midlands, Edimburg, Ginebra, Glasgow-International, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester, Newcastle

|[[Flyglobespan]] || Aberdeen [de temporada], Edimburg, Glasgow-International

|[[Ryanair]] || Billund, Birmingham, Bournemouth, Bratislava, Bremen, Bristol, Brussel·les Sud-Charleroi, Derry [de temporada], Dublín, East Midlands, Edimburg, Eindhoven, Friederichshafen, Gdańsk, Glasgow-Prestwick, Gothenburg-City, Hahn, Haugesund, Karlsruhe/Baden-Baden, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Maastricht/Aachen, Marrakech, Memmingen, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Oslo-Torp, Paris-Beauvais, Poznan [escomença el 3 Maig], Santiago de Compostela (estacional), Shannon [finalisa el 25 de març], Estocolm-Skavsta, Weeze, Wroclaw

|[[Thomas Cook Airlines]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Edimburg, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle

|[[Vueling Airlines]] || Barcelona, París, París (Orly), Zurich, Bilbao, Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca (estacional), Orà, Santander (estacional), Amsterdam, Brusseles, Cardiff, Cophenaguen, Moscou, Roma, Sant Petersburc.

 

{{commonscat}}

 

* [http://www.aena-aeropuertos.es/csee/Satellite?c=Page&cid=1049437849176&pagename=Aeropuerto-Alicante Aeroport d'Alacant-Elig en la web d'AENA]

* [http://www.aena.es/csee/Satellite?SiteName=Home&pagename=Home&Language=ES_ES Web d'Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria)]

{{Aeroports valencians}}

{{coord|38|17|15|N|0|33|27|O|region:ES-VC_type:landmark|display=title}}