Diferència entre les revisions de "Història de Bulgària"

{{@AP|Bulgària durant el periodo @de entreguerras}}

[[Archiu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|*Stamboliski firma el Tractat de Pau de *Neuilly.|*thumb]]

Pel [[Tractat de *Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[*Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la *Tracia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar *Egeo]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250&*nbsp;000&*nbsp;búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|*desmembramiento de l'Imperi Otomà]].

Durant el periodo @de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro *Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en 1923. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''*komitadjis'', dirigits per *Mijailov, eixits del *ORIM ([[*OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels *ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent del *ORIM, al servici dels *ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemània]].