Diferència entre les revisions de "Atzeneta d'Albaida"

mSense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:
|superfície = 6,10 km²
|superfície = 6,10 km²
|altitut = 450 msnm
|altitut = 450 msnm
|població = 1285 hab.
|població = 1115 hab.
|densitat = 210,66 hab./km²
|densitat = 189,34 hab./km²
|gentilici = Atzenetí/na
|gentilici = Atzenetí/na
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 26: Llínea 26:


== Geografia ==
== Geografia ==
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades son: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Sequia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades són: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Séquia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.


Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].
Llínea 62: Llínea 62:
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica


![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]]   
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]] !! [[2017]]   
|-
|-
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285 || align=center| 1.155
|}
|}


== Economia ==
== Economia ==
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Sequia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.  
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Séquia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.  


Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.  
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.