Diferència entre les revisions de "Conflicte llingüístic valencià"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[ | El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]]. | ||
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma | A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]]. | ||
==Teories sobre l'orige del Valencià== | ==Teories sobre l'orige del Valencià== | ||
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el | La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada pel [[Institut d'Estudis Catalans]]. | ||
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]]. | '''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Història del conflicte == | == Història del conflicte == | ||
=== | === Abans del sigle XIX === | ||
Històricament els valencians han parlat i | Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal cridat, actualment, català. Des de les primeres [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en 1352, [[Luis de Fenollet]] en 1481 o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències. | ||
Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]]. | Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
=== Primera discussió: valencià o llemosí === | === Primera discussió: valencià o llemosí === | ||
Cap al [[ | Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere (1727-1799), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1739, i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827). | ||
Esta llabor es prolongarà en [[ | Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any 1828 es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de 1891, obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]]. | ||
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia. | Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia. | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||