Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de Mariola"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Senyes bàsiques == | == Senyes bàsiques == | ||
Este parage de 17.257 [[ | Este parage de 17.257 [[hectàrea|ha]] fon declarat parc natural pel govern valencià el [[8 de giner]] de [[2002]]. | ||
La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L' | La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]]. | ||
==Municipis compresos== | ==Municipis compresos== | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
*[[Alcoy]] | *[[Alcoy]] | ||
*[[Alfafara]] | *[[Alfafara]] | ||
*[[Banyeres | *[[Banyeres]] | ||
*[[Bocairent]] | *[[Bocairent]] | ||
*[[Cocentaina]] | *[[Cocentaina]] | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats paisages. | El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats paisages. | ||
L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil | L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | ||
No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies | No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòrees i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives. | ||
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | ||
Entre els | Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardato ocelat]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]]. | ||
Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | ||
Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[ | Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]]. | ||
==Rius== | ==Rius== | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
L'[[edat de bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, [[Castellar]] i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples. | L'[[edat de bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, [[Castellar]] i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples. | ||
Durant l'época musulmana la serra | Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]]. | ||
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres | Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]]. | ||
En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel. | En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel. | ||