Diferència entre les revisions de "Quercus"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Taxobox | {{Taxobox | ||
| − | | color = | + | | color = |
| textcolor = black | | textcolor = black | ||
| nom = Quercus | | nom = Quercus | ||
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg | | image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg | ||
| − | | llegenda = | + | | llegenda = |
| regnum = [[Plantae]] | | regnum = [[Plantae]] | ||
| divisió = '''Magnoliophyta''' | | divisió = '''Magnoliophyta''' | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
| genus = '''Quercus''' | | genus = '''Quercus''' | ||
| species = més de 500 espècies | | species = més de 500 espècies | ||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
| − | El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o | + | El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic. |
| − | == Descripció == | + | == Descripció morfològica == |
| − | Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques | + | Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes: |
| − | * Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents. |
| + | * [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets. | ||
| + | * [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica. | ||
| + | * [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs. | ||
| − | + | == Hàbitat i distribució == | |
| − | + | El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en: | |
| − | * | + | * [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques. |
| + | * [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes. | ||
| + | * [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars. | ||
| − | + | En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals. | |
| − | + | == Classificació interna == | |
| − | + | Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals: | |
| − | * | + | * **''Quercus''**: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'') |
| + | * **''Cerris''**: roures eurasiàtics (''Q. cerris'') | ||
| + | * **''Ilex''**: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'') | ||
| + | * **''Lobatae''**: roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'') | ||
| + | * **''Protobalanus''** i **''Virentes''**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica | ||
| − | + | El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600. | |
| − | + | == Sistemàtica i filogènia == | |
| − | + | Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals: | |
| − | + | * Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus | |
| + | * Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes'' | ||
| − | + | A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia. | |
| − | + | == Citologia == | |
| − | + | Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, tot i que s’han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals. | |
| − | + | Estudis citogenètics indiquen que: | |
| − | * | + | * El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero. |
| + | * Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions. | ||
| + | * La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides. | ||
| − | + | 📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) | |
| + | 📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2) | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Quercus'' fon descrit i publicat per [[ | + | ''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea''). |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | Quercus: paraula llatina usada en | + | *Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca. |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| − | Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus | + | Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus: |
| − | + | * Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs | |
| − | + | * Fonts d’aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna | |
| − | * Refugi per a gran varietat | + | * Estabilisació del sol i del cicle hídric |
| − | + | * Resistència al foc gràcies al rebrot de soca | |
| − | * Fonts | ||
| − | |||
| − | * | ||
| − | |||
| − | * | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | El gènero Quercus és aprofitat per | + | El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l’home des de temps antics: |
| − | * Fusta: dura, pesada i de gran qualitat | + | * [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya |
| + | * [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania | ||
| + | * [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells | ||
| + | * [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes | ||
| + | * [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers | ||
| + | * [[Bellotes]]: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs. | ||
| − | + | == Amenaces i conservació == | |
| − | + | Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per: | |
| − | * | + | * Canvi climàtic i desertificació |
| + | * Pressió urbanística i agrícola | ||
| + | * Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'') | ||
| + | * Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo'' | ||
| − | + | Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques. | |
| − | + | == Galeria == | |
| + | <gallery mode="packed" heights="180"> | ||
| + | Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'') | ||
| + | Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'') | ||
| + | Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'') | ||
| + | Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu | ||
| + | Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]] | ||
| + | Quercus_cerris.JPG|Roure turc | ||
| + | </gallery> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Colmeiro, Miguel: | + | |
| + | * Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | * | + | * Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569 |
| + | * Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa. | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| + | * [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist] | ||
| + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online] | ||
| + | * [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online] | ||
| + | * [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] | ||
| + | * [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana] | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Gèneros]] |
[[Categoria:Fagaceae]] | [[Categoria:Fagaceae]] | ||
Revisió de 14:41 25 jul 2025
| Quercus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | més de 500 espècies | ||
El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
- Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
- Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
- Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
- Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
Hàbitat i distribució
El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:
- Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques.
- China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes.
- Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i surerars.
En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
Classificació interna
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
- **Quercus**: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
- **Cerris**: roures eurasiàtics (Q. cerris)
- **Ilex**: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
- **Lobatae**: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
- **Protobalanus** i **Virentes**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica
El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
Sistemàtica i filogènia
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
- Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
- Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
Citologia
Les espècies del gènero Quercus presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, tot i que s’han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
Estudis citogenètics indiquen que:
- El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero.
- Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions.
- La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) 📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
Taxonomia
Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).
Etimologia
- Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
Importància ecològica
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:
- Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
- Fonts d’aliment (bellotes) per a la fauna
- Estabilisació del sol i del cicle hídric
- Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
Usos
El gènero Quercus és aprofitat per l’home des de temps antics:
- Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
- Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
- Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
- Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
- Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
- Bellotes: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs.
Amenaces i conservació
Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:
- Canvi climàtic i desertificació
- Pressió urbanística i agrícola
- Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
- Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques.
Galeria
Referències
- Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871.
Bibliografia
- Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
- Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa.