Diferència entre les revisions de "Quercus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'')
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Taxobox
 
{{Taxobox
| color =
+
| color =  
 
| textcolor = black
 
| textcolor = black
 
| nom = Quercus
 
| nom = Quercus
 
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
 
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| llegenda =  
+
| llegenda =
 
| regnum = [[Plantae]]
 
| regnum = [[Plantae]]
 
| divisió = '''Magnoliophyta'''
 
| divisió = '''Magnoliophyta'''
Llínea 12: Llínea 12:
 
| genus = '''Quercus'''
 
| genus = '''Quercus'''
 
| species = més de 500 espècies
 
| species = més de 500 espècies
| mapa =
 
| llegenda_mapa =
 
 
}}
 
}}
  
El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
+
El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
  
== Descripció ==
+
== Descripció morfològica ==
  
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:
+
Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
  
* Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
 +
* [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
 +
* [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
 +
* [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
  
* Flor: [[Monoic|monoic]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
+
== Hàbitat i distribució ==
  
* Fruït: [[Núcula|núcula]], coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
+
El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:
  
* Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.
+
* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques.
 +
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes.
 +
* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars.
  
== Hàbitat i distribució ==
+
En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
  
El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:
+
== Classificació interna ==
  
* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques
+
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
  
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennifòlies
+
* **''Quercus''**: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
 +
* **''Cerris''**: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
 +
* **''Ilex''**: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
 +
* **''Lobatae''**: roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'')
 +
* **''Protobalanus''** i **''Virentes''**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica
  
* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i sureres.
+
El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
  
En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
+
== Sistemàtica i filogènia ==
  
== Classificació interna ==
+
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
  
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
+
* Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus
 +
* Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes''
  
* Quercus: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
+
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
  
* Cerris: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
+
== Citologia ==
  
* Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
+
Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, tot i que s’han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
  
* Lobatae: roures rojos americans
+
Estudis citogenètics indiquen que:
  
* Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d'Amèrica
+
* El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero.
 +
* Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions.
 +
* La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
  
El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
+
📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) 
 +
📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
  
''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carl von Linné]] en l'any [[1753]] en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
+
''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
  
Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
+
*Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
  
 
== Importància ecològica ==
 
== Importància ecològica ==
  
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.
+
Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus:
  
Són:
+
* Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
 
+
* Fonts d’aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna
* Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
+
* Estabilisació del sol i del cicle hídric
 
+
* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
* Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a fauna.
 
 
 
* Estabilisadors del sol i del cicle hídric
 
 
 
* Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca
 
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
  
El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
+
El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l’home des de temps antics:
  
* Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i [[llenya]]
+
* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
 +
* [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania
 +
* [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
 +
* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes
 +
* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
 +
* [[Bellotes]]: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs.
  
* Suro: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania.
+
== Amenaces i conservació ==
  
* Tanins: presents en l'escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.
+
Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per:
  
* Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.
+
* Canvi climàtic i desertificació
 +
* Pressió urbanística i agrícola
 +
* Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'')
 +
* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo''
  
* Jardineria: arbres ornamentals i d'ombra en parcs i carrers.
+
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques.
  
* Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els [[Porc|porcs]].
+
== Galeria ==
 +
<gallery mode="packed" heights="180">
 +
Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'')
 +
Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'')
 +
Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'')
 +
Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu
 +
Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]]
 +
Quercus_cerris.JPG|Roure turc
 +
</gallery>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
+
 
 +
* Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871.
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
*  Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
 
* Pereira Sieso, Juan. Facultad de Humanidades de Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Bellotas, el alimento de la edad de oro
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
  
* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
+
* Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569 
 +
* Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa.
  
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
+
== Enllaços externs ==
  
 +
* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist] 
 +
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online] 
 +
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online] 
 +
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] 
 +
* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database] 
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
+
[[Categoria:Gèneros]]
 
[[Categoria:Fagaceae]]
 
[[Categoria:Fagaceae]]

Revisió de 14:41 25 jul 2025

Quercus

Ljusterö Bössarviken 01.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie més de 500 espècies

El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:

  • Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
  • Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
  • Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
  • Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.

Hàbitat i distribució

El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:

En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

Classificació interna

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

  • **Quercus**: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
  • **Cerris**: roures eurasiàtics (Q. cerris)
  • **Ilex**: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
  • **Lobatae**: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
  • **Protobalanus** i **Virentes**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica

El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

Sistemàtica i filogènia

Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:

  • Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
  • Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes

A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.

Citologia

Les espècies del gènero Quercus presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, tot i que s’han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.

Estudis citogenètics indiquen que:

  • El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero.
  • Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions.
  • La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides.

📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) 📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)

Taxonomia

Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).

Etimologia

  • Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

Importància ecològica

Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:

  • Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
  • Fonts d’aliment (bellotes) per a la fauna
  • Estabilisació del sol i del cicle hídric
  • Resistència al foc gràcies al rebrot de soca

Usos

El gènero Quercus és aprofitat per l’home des de temps antics:

  • Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
  • Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
  • Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
  • Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
  • Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
  • Bellotes: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs.

Amenaces i conservació

Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:

  • Canvi climàtic i desertificació
  • Pressió urbanística i agrícola
  • Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
  • Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo

Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques.

Galeria

Referències

  • Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871.

Bibliografia

  • Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
  • Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa.

Enllaços externs