Diferència entre les revisions de "Turdus philomelos"

Revisió de 11:26 7 jul 2026

El zorzal comú (Turdus philomelos) és una espècie d'au paseriforme de la família Turdidae, que habita en bona part d'Eurasia. Presenta esquena marró i pancha groguenca en taques obscures generalment de color marró. Es classifica en tres subespecies. La seua particular vora, que repetix frases musicals, ha mereixcut freqüents alusions poètiques.

Esta au, que s'crío en boscs, jardins i parcs, presenta una conducta migratòria parcial, ya que molts eixemplars invernan en el sur d'Europa, nort d'Àfrica i el Mig Oriente. Ha segut introduïda en Nova Zelanda i Austràlia, i encara que no es troba baix amenaça global, la seua població ha disminuït significativament en vàries parts d'Europa, provablement a causa de modificacions en les pràctiques agrícoles.^{cita requerida}

El zorzal construïx un prolijo niu de fanc sobre un arbre o arbusto i cova quatre o cinc ous blaus en taques obscures. És un au omnívora que té la costum d'utilisar una determinada pedra a modo d'enclusa a on trencar caragolés. De la mateixa forma que succeïx en atres paseriformes, l'afecten paràsits externs i interns i és víctima de predadores com gats i aus d'assut.

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
-El '''zorzal comú''' ('''''Turdus philomelos''''') és una [[espècie]] de [[aus|au]] [[paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Turdidae]], que habita en bona part de [[Eurasia]]. Presenta esquena marró i pancha groguenca en taques obscures generalment de color marró. Es classifica en tres [[subespecie]]s. La seua particular vora, que repetix frases musicals, ha mereixcut freqüents alusions [[poesia|poètiques]].
+El '''zorzal comú''' ('''''Turdus philomelos''''') és una [[espècie]] d'[[aus|au]] [[paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Turdidae]], que habita en bona part d'[[Eurasia]]. Presenta esquena marró i pancha groguenca en taques obscures generalment de color marró. Es classifica en tres [[subespecie]]s. La seua particular vora, que repetix frases musicals, ha mereixcut freqüents alusions [[poesia|poètiques]].
-Esta au, que s'crío en boscs, jardins i parcs, presenta una conducta migratòria parcial, ya que molts eixemplars invernan en el sur de [[Europa]], nort de [[Àfrica]] i el [[Mig Oriente]]. Ha segut introduïda en [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]], i encara que no es troba baix amenaça global, la seua població ha disminuït significativament en vàries parts d'Europa, provablement a causa de modificacions en les pràctiques [[agricultura|agrícoles]].{{citarequerida}}
+Esta au, que s'crío en boscs, jardins i parcs, presenta una conducta migratòria parcial, ya que molts eixemplars invernan en el sur d'[[Europa]], nort d'[[Àfrica]] i el [[Mig Oriente]]. Ha segut introduïda en [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]], i encara que no es troba baix amenaça global, la seua població ha disminuït significativament en vàries parts d'Europa, provablement a causa de modificacions en les pràctiques [[agricultura|agrícoles]].{{citarequerida}}
-El zorzal construïx un prolijo niu de fanc sobre un arbre o arbusto i cova quatre o cinc ous blaus en taques obscures. És un au [[Omnívoro|omnívora]] que té la costum d'utilisar una determinada pedra a modo de [[enclusa]] a on trencar [[caragol]]és. De la mateixa forma que succeïx en atres [[paseriformes]], l'afecten [[Parasitisme|paràsit]]s externs i interns i és víctima de predadores com [[gat]]s i [[au de presa|aus d'assut]].
+El zorzal construïx un prolijo niu de fanc sobre un arbre o arbusto i cova quatre o cinc ous blaus en taques obscures. És un au [[Omnívoro|omnívora]] que té la costum d'utilisar una determinada pedra a modo d'[[enclusa]] a on trencar [[caragol]]és. De la mateixa forma que succeïx en atres [[paseriformes]], l'afecten [[Parasitisme|paràsit]]s externs i interns i és víctima de predadores com [[gat]]s i [[au de presa|aus d'assut]].
 [[Categoria:Aus d'Europa]]