Diferència entre les revisions de "Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{ | {{en desenroll|RoX}} | ||
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | ||
[[Image:Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Espanya.png|250px|right]] | [[Image:Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Espanya.png|250px|right]] | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''Valéncia'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la província de Valéncia. | El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''Valéncia'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la província de Valéncia. | ||
== | == Història == | ||
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}} | |||
La | === Época antiga === | ||
El poble autòcton preromà de la Comunitat Valenciana van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]]. | |||
Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'Espanya. | |||
=== Época medieval === | |||
El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al sigle XI fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar Valéncia com a gran ciutat. | |||
Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i Dénia, estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'Alacant, que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del Regne de Valéncia en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de Valéncia i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per Castella en 1304. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà Xúquer'' ("després del Xúquer", en [[Xàtiva]]). | |||
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes d'orige principalment català i aragonés. | |||
L'expansió mediterrànea de la Corona d'Aragó en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]]. | |||
=== Época moderna === | |||
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població. | |||
Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable. | |||
=== Época contemporànea === | |||
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'Espanya, incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]] | |||
Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] (1873-1874), principalment el d'Alcoy, a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] (1931-1939), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut de [[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del 2006, ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]]. | |||
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses. | |||
En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la Comunitat Valenciana es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han sigut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] (1982-1995) i tres per part del [[PPCV]] (1995-actualitat). En 2006 es va aprovar la Llei Orgànica 1/2006, que reforma l'Estatut d'Autonomia de 1982. | |||
== Govern i administració autonòmics == | |||
La Comunitat Valenciana està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomía de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola: | |||
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}} | |||
El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell". | |||
El president de la Generalitat és al seu torn el president del Govern valencià. | |||
La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris. | |||
== Divisió administrativa == | |||
La Comunitat Valenciana està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu. | |||
Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]és per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals. | |||
Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la Comunitat Valenciana, les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la Generalitat Valenciana. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades. | |||
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]és, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials. | |||
:''Veja artículs principals:'' | |||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | |||
* [[Història de les comarques valencianes]] | |||
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | |||
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}} | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}} | ||
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | [[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||