Diferència entre les revisions de "Utiel" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 25:

'''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de La Plana d'Utiel-[[Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants ([[INE]] [[2007]]).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[~~segle~~ XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[sigle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

== Geografia ==

Llínea 111:

== Història ==

Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].

Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments [[ibers]] i [[Antiga Roma|romans]]. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat en l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.

L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel ~~van~~ patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la [[filoxera]], pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

== Demografia ==

Llínea 131:

El sector ganader conta en diverses granges de [[porc|porcí]], avícoles, caps de llana i de [[vaca|vaquí]].

L'indústria és va iniciar durant el [[~~segle~~ XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es ~~van~~ mal-clavar en el [[~~segle~~ XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

L'indústria és va iniciar durant el [[sigle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el [[sigle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i ~~plata~~. A principis del passat ~~segle~~ es va edificar la

'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en [[or]] i [[argent]]. A principis del passat sigle es va edificar la

'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.

'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[~~segle~~ XVIII]]) neoclàssica.

'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[sigle XVIII]]) neoclàssica.

'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.

'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en [[1835]].

'''Ermita del Remei''' ([[sigle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 '''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de La Plana d'Utiel-[[Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants ([[INE]] [[2007]]).
-És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[segle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
+És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[sigle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
 == Geografia ==
@@ Llínea 111: / Llínea 111: @@
 == Història ==
-Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
+Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments [[ibers]] i [[Antiga Roma|romans]]. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat en l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
 En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
-L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
+L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la [[filoxera]], pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
 == Demografia ==
@@ Llínea 131: / Llínea 131: @@
 El sector ganader conta en diverses granges de [[porc|porcí]], avícoles, caps de llana i de [[vaca|vaquí]].
-L'indústria és va iniciar durant el [[segle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el [[segle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
+L'indústria és va iniciar durant el [[sigle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el [[sigle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
 == Monuments ==
 === Monuments religiosos ===
-'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la
+'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en [[or]] i [[argent]]. A principis del passat sigle es va edificar la
 '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.
-'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[segle XVIII]]) neoclàssica.
+'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[sigle XVIII]]) neoclàssica.
-'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.
+'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en [[1835]].
 '''Ermita del Remei''' ([[sigle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.