Diferència entre les revisions de "Josep Romeu i Parras"
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
== Reconeiximent == | == Reconeiximent == | ||
Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat | Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat. | ||
Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants. | Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants. | ||
En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe. | En l'any [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe. | ||
Per orde de l'ajuntament, en [[1974]], es va construir un nou monument més modern i gran que es va ubicar en la plaça de la Glorieta. Fon inaugurat el 24 d'octubre de [[1976]]. | Per orde de l'ajuntament, en l'any [[1974]], es va construir un nou monument més modern i gran que es va ubicar en la plaça de la Glorieta. Fon inaugurat el 24 d'octubre de [[1976]]. | ||
En l'any [[1888]] es va canviar el nom del carrer on va viure, el carrer Tintorer, passant-se a nomenar carrer Romeu, on es va colocar una placa de marbre que aixina ho recorda. | En l'any [[1888]] es va canviar el nom del carrer a on va viure, el carrer Tintorer, passant-se a nomenar carrer Romeu, a on es va colocar una placa de marbre que aixina ho recorda. | ||
En [[1888]], la regent [[Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias|Maria Cristina]] va decidir otorgar al seu primer net varó, D. José Romeu Crespo, el títul de [[Comte de Sagunt]], | En [[1888]], la regent [[Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias|Maria Cristina]] va decidir otorgar al seu primer net varó, D. José Romeu Crespo, el títul de [[Comte de Sagunt]], | ||
En [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret. | En l'any [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret. | ||
En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]]. | En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]]. | ||