Diferència entre les revisions de "Setaigües"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 110,6 km² | |superfície = 110,6 km² | ||
|altitut = 700 msnm | |altitut = 700 msnm | ||
|població = 1. | |població = 1.171 hab. | ||
|densitat = | |densitat = | ||
|gentilici = Setaigüense/a | |gentilici = Setaigüense/a | ||
|llengua = [[Castellà]] | |llengua = [[Castellà]] | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. | En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. | ||
Despuix, en [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader. | Despuix, en l'any [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader. | ||
Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona. | Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona. | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
{| align="center" | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |||
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] | ||
|- | |- | ||
| align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 | | align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 ||align=center| 1.171 | ||
|} | |} | ||
| Llínea 95: | Llínea 97: | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
*'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. | *'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a l'any [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. | ||
*'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en 1930 i en 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat. | *'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en l'any [[1930]] i en l'any [[2000]]. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat. | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
*'''[[Sant Blai]] '''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai". | *'''[[Sant Blai]] '''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai". | ||
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular. | *'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular. | ||
*'''Festivitat del Crist'''. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits. | *'''Festivitat del Crist'''. El [[6 d'agost]] se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits. | ||
*'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües' | *'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües' | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins. | Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics [[Vi|vins]]. | ||
== Oci/Deports == | == Oci/Deports == | ||