Diferència entre les revisions de "Josep Romeu i Parras" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 48:

Poc de temps despuix va rebre una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant quasi desamparat i a soles.

Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].

Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc a on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].

A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència.

Llínea 80:

== Reconeiximent ==

Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.

Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc a on fon penjat.

Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.

Llínea 94:

En l'any [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.

En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].

En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc a on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].

En [[Valéncia]], prop del carrer [[Sagunt]], l'[[Ajuntament]] va dedicar un bust a l'héroe Romeu, obra de l'escultor Florencio Ramón. És un bust realisat en pedra i colocat sobre una columna en capitell romà.

@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 Poc de temps despuix va rebre una orde del seu cap immediat l'excelentíssim senyor D. Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sargents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gros del seu eixèrcit. Va protestar Romeu pero va acabar cedint, quedant quasi desamparat i a soles.
-Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].
+Suchet dona órdens que diverses faccions del seu eixèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'[[Alacant]] que era el lloc a on operava Romeu. Romeu va pujar fins a [[Bunyol]] on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les órdens que se li perseguira sense parar. Jacomet li va presentar batalla en [[Dosaigües]], lo que va supondre una nova derrota per al francés. Romeu organisa les seues tropes sobre el terreny i dispon que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria en el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió en el comandant de [[Requena]], el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-ho. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'este li porta a derrotar novament aquella important formació francesa, despuix d'un irresistible atac dut a terme el dia [[30 de maig]] de [[1812]].
 A causa dels continus atacs de Romeu contra els combois francesos, Suchet es va vore obligat a formar numeroses columnes per a que estigueren en la seua contínua persecució i evitar aixina que els interceptaren quemenjars i correspondència.
@@ Llínea 80: / Llínea 80: @@
 == Reconeiximent ==
-Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.
+Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc a on fon penjat.
 Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.
@@ Llínea 94: / Llínea 94: @@
 En l'any [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.
-En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].
+En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc a on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].
 En [[Valéncia]], prop del carrer [[Sagunt]], l'[[Ajuntament]] va dedicar un bust a l'héroe Romeu, obra de l'escultor Florencio Ramón. És un bust realisat en pedra i colocat sobre una columna en capitell romà.