Diferència entre les revisions de "Alboraig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 30:

El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.

És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.

És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.

=== Localitats llimítrofs ===

Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].

Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].

== Història ==

Llínea 40:

Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'''Al-buráyj'' que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], en el nom d'Alboraig.

Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], en el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.
-És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.
+És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.
 === Localitats llimítrofs ===
-Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
+Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
 == Història ==
@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'''Al-buráyj'' que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.
-Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], en el nom d'Alboraig.
+Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], en el nom d'Alboraig.
 La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.