Diferència entre les revisions de "Antonio Ubieto Arteta"
Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval' |
|||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura | Discípul de l'historiador migevaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura migeval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de l'[[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]]. | ||
La seua obra com a | La seua obra com a migevaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] migeval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua ''Història d'Aragó''. | ||
Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | ||
Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també migevaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]]. | ||
També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la revista ''Ligarzas'' i l'[[Anubar Ediciones|editorial «Anubar»]], de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Migevals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la revista ''Ligarzas'' i l'[[Anubar Ediciones|editorial «Anubar»]], de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Migevals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4 | * ''El Cantar del Mío Cid y algunos problemas históricos'' (Saragossa, Anubar, 1992) ISBN: 84-7013-054-4 | ||
* ''Historia de Aragón. Literatura | * ''Historia de Aragón. Literatura migeval, I'' (Saragossa, Anubar, 1982) ISBN: 84-7013-186-9 | ||
* ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil. | * ''Colección Diplomática de Cuéllar'' (Segòvia, Diputació Provincial, 1961). Presentació de l'Exm. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil. | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' | ''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' | ||
''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época | ''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época migeval.' | ||
''- Volvamos al discurso de la Universidad'' | ''- Volvamos al discurso de la Universidad'' | ||
| Llínea 194: | Llínea 194: | ||
{{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}} | {{Cita|''Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I''|Antonio Ubieto, [[1977]]}} | ||
{{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia | {{Cita|''En Valencia el problema es mucho mayor. Ha habido filólogos de uno y otro signo que desde el siglo pasado han dado interpretaciones varias del origen de la lengua, o de las lenguas, y hasta del origen del reino y de la personalidad valenciana; pero no ha habido ni un solo historiador que haya realizado la lenta labor de dar respuestas, documentos en mano, a las cuestiones planteadas. Por ello han sido los filólogos - muchos de ellos, además, aficionados - los que han invadido el campo de Clío y se han autorizado a sí mismos a dictaminar sobre todos estos temas. La bibliografía, en este punto, reúne obras de Sanchis Guarner, Fuster y pocos más, del mismo modo que si a nivel peninsular se aceptara como máximos exponentes de la historia migeval a Lapesa, Alarcos o Carreter.''|''Orígenes del Reino de Valencia'' ([[1977]]), per Antonio Ubieto}} | ||
{{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}} | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año [[1978]]). Antonio Ubieto.}} | ||
| Llínea 203: | Llínea 203: | ||
*Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). | *Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). | ||
*Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El | *Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El migevaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472 | ||
*Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el | *Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el migevalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517. | ||
== Llibres digitals == | == Llibres digitals == | ||