Diferència entre les revisions de "Pont de Fusta" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Pont_de_fusta.jpg|275px|right|thumb|Pont de Fusta]]

[[Image:Pont_de_fusta.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Pont de Fusta'''</center>]]

El Pont de fusta és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per [[Valéncia]] Cap i Casal.

El '''Pont de fusta''' és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per [[Valéncia]] Cap i Casal.

L'actual pont ya no és de fusta i substituïx a l'original que estava construït en eixe material.

La riuada que va assotar Valéncia en 1957 va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que continua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.

La [[riuada]] que va assotar [[Valéncia]] en [[1957]] va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que continua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.

El seu original nom fon '''Passarela de l'estació de Ferrocarrils Econòmics, Santa Mònica''', que en el temps es va començar a denominar "l'Estacioneta", sense tindre en conte que va mantindre el récort de ser l'estació europea en número més gran de rodalies i moviment de passagers.

Estacioneta i Pont de Fusta eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.

Estacioneta i '''Pont de Fusta''' eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.

A la gent li agradava caminar de presa per eixe pont de taulers que repicava-la al seu pas.

El Pont de Fusta formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.

El [[Pont de Fusta]] formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.

Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica riuada de 1957 i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».

Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica [[riuada]] de [[1957]] i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Pont_de_fusta.jpg|275px|right|thumb|Pont de Fusta]]
+[[Image:Pont_de_fusta.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Pont de Fusta'''</center>]]
-El Pont de fusta és com es coneix a  un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per [[Valéncia]] Cap i Casal.
+El '''Pont de fusta''' és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per [[Valéncia]] Cap i Casal.
 L'actual pont ya no és de fusta i substituïx a l'original que estava construït en eixe  material.
-La riuada que va assotar Valéncia en 1957 va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que continua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.
+La [[riuada]] que va assotar [[Valéncia]] en [[1957]] va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que continua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.
 El seu original nom fon '''Passarela de l'estació de Ferrocarrils Econòmics, Santa Mònica''', que en el temps es va començar a denominar "l'Estacioneta", sense tindre en conte que va mantindre el récort de ser l'estació europea en número més gran de rodalies i moviment de passagers.
-Estacioneta i Pont de Fusta eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.
+Estacioneta i '''Pont de Fusta''' eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.
 A la gent li agradava caminar de presa per eixe pont de taulers que repicava-la al seu pas.
-El Pont de Fusta formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.
+El [[Pont de Fusta]] formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.
-Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica riuada de 1957 i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».
+Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica [[riuada]] de [[1957]] i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».