213
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 12:
Llínea 12: − | mapa = − | llegenda_mapa = − + − + − + − + + + + − * Flor: [[Monoic|monoic]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.+ − * Fruït: [[Núcula|núcula]], coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.+ − + + + − == Hàbitat i distribució ==+ − El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:+ − * [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques+ − + + + + + − * [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i sureres.+ − En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.+ − == Classificació interna ==+ − Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:+ + − * Quercus: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')+ − * Cerris: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')+ − * Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')+ − * Lobatae: roures rojos americans+ − + + + − El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.+ + − + − + − + − Són:+ − + − + − + − − − − − − + − + + + + + + − * Suro: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania.+ − * Tanins: presents en l'escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.+ − + + + + − * Jardineria: arbres ornamentals i d'ombra en parcs i carrers.+ − * Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els [[Porc|porcs]].+ + + + + + + + + − + + − * Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569 − * Pereira Sieso, Juan. Facultad de Humanidades de Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Bellotas, el alimento de la edad de oro − − == Enllaços externs == − + + − * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]+ + + + + + − +
sense resum d'edició
{{Taxobox
{{Taxobox
| color =
| color =
| textcolor = black
| textcolor = black
| nom = Quercus
| nom = Quercus
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| llegenda =
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| genus = '''Quercus'''
| genus = '''Quercus'''
| species = més de 500 espècies
| species = més de 500 espècies
}}
}}
El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
== Descripció ==
== Descripció morfològica ==
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:
Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
* Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
* [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
* [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
* [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
== Hàbitat i distribució ==
El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:
* Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.
* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques.
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes.
* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars.
En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
== Classificació interna ==
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennifòlies
* **''Quercus''**: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
* **''Cerris''**: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
* **''Ilex''**: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
* **''Lobatae''**: roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'')
* **''Protobalanus''** i **''Virentes''**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica
El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
== Sistemàtica i filogènia ==
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
* Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus
* Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes''
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
== Citologia ==
Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, tot i que s’han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
Estudis citogenètics indiquen que:
* Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d'Amèrica
* El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero.
* Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions.
* La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
== Taxonomia ==
== Taxonomia ==
''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carl von Linné]] en l'any [[1753]] en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
== Etimologia ==
== Etimologia ==
Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
*Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
== Importància ecològica ==
== Importància ecològica ==
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.
Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus:
* Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
* Fonts d’aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna
* Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
* Estabilisació del sol i del cicle hídric
* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
* Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a fauna.
* Estabilisadors del sol i del cicle hídric
* Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca
== Usos ==
== Usos ==
El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l’home des de temps antics:
* Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i [[llenya]]
* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
* [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania
* [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes
* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
* [[Bellotes]]: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs.
== Amenaces i conservació ==
Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per:
* Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.
* Canvi climàtic i desertificació
* Pressió urbanística i agrícola
* Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'')
* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo''
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques.
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="180">
Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'')
Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'')
Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'')
Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu
Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]]
Quercus_cerris.JPG|Roure turc
</gallery>
== Referències ==
== Referències ==
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
* Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
* Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
* Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa.
== Enllaços externs ==
* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online]
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Gèneros]]
[[Categoria:Fagaceae]]
[[Categoria:Fagaceae]]