Diferència entre les revisions de "El Racó d'Ademús"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552 m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[ | + | El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552 m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabip]] i el segon en el terme d'[[Ademús]]. |
===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* [[Torrebaixa]]. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km². | * [[Torrebaixa]]. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km². | ||
* [[Cases Baixes]]. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km². | * [[Cases Baixes]]. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km². | ||
| − | * [[ | + | * [[Castielfabip]]. Població: 244 hab. Superfície: 106,30 km². Densitat: 2,29 hab./km². |
* [[Cases Altes]]. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km². | * [[Cases Altes]]. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km². | ||
* [[Vallanca]]. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km². | * [[Vallanca]]. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km². | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en l'any [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[ | + | Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en l'any [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabip]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del [[Regne de Valéncia]]. [[Castielfabip]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les [[Corts Valencianes]]. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabip]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó. |
== Llengua == | == Llengua == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Patrimoni Històric-artístic == | == Patrimoni Històric-artístic == | ||
[[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[Sigle XIV]]. [[Ademús]]</center>]] | [[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[Sigle XIV]]. [[Ademús]]</center>]] | ||
| − | '''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels ( | + | '''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabip)|Iglésia-fortalea de Castielfabip]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref> |
== Personages destacats == | == Personages destacats == | ||
Última revisió del 09:15 17 ago 2025
| El Racó d'Ademus | |
| |
| |
| País | Espanya |
| Província | Valéncia |
| Capital | Ademús |
 Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la Comunitat Valenciana | |
El Racó d'Ademús (en castellà El Rincón de Ademuz), constituïx un enclavament de la Comunitat Valenciana, ya que se troba situat entre la província de Terol (de noroest a surest) i la de província de Conca (d'oest a sur).
Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu Túria (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola (cereal, hortalices, ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals.
Geografia[editar | editar còdic]
El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de Javalambre (a l'est), entre els que se troba l'Alto de las Barracas (1.838 m), que és el punt més alt de la Comunitat Valenciana. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels Montes Universales, en pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552 m). El Túria conta en dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohílgues, el primer en el terme de Castielfabip i el segon en el terme d'Ademús.
Pobles de El Racó d'Ademús[editar | editar còdic]
- Ademús. Població: 1.269 hab. Superfície: 100,40 km². Densitat: 12,35 hab./km².
- Torrebaixa. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km².
- Cases Baixes. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km².
- Castielfabip. Població: 244 hab. Superfície: 106,30 km². Densitat: 2,29 hab./km².
- Cases Altes. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km².
- Vallanca. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km².
- La Pobla de Sant Miquel. Població: 107 hab. Superfície: 63,60 km². Densitat: 1,68 hab./km².
- Total població: 2.605 hab.
- Total superfície: 370,10 km².
- Total densitat: 7,03 hab./km².
Història[editar | editar còdic]
Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per Pere II d'Aragó en l'any 1210, que agarra els castells musulmans d'Ademús i Castielfabip. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. Castielfabip i Ademús enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, Ademús i Castielfabip, concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
Llengua[editar | editar còdic]
El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en castellà,[1] en fortes influencies de la parla aragonesa.
Economia i comunicacions[editar | editar còdic]
La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i torroneres.
La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per la província de Saragossa que l'unix en Utiel i Terol.
Patrimoni Històric-artístic[editar | editar còdic]
El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'Iglésia-fortalea de Castielfabip, l'ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.[2]
Personages destacats[editar | editar còdic]
- Els escritors del sigle XVIII Eusebi Cañas i José Ríos són originaris de la vila d'Ademús.[3]
- L'escritora i guionista Elvira Lindo té els seus orígens materns en Ademús.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Gentilicis de El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 50, any 2007
- ↑ Vore:Raúl Eslava Blasco, El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp, en la revista ABABOL, nº 28, any 2001
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels sigles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 49, any 2007
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Web de l'Institut Cultural i de Estudis de El Racó d'Ademús i de la seua revista ABABOL
- Art i patrimoni en El Racó d'Ademús
| Municipis d'El Racó d'Ademús | |
|---|---|
| Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabip • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca | |
