3552
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua [[Història de Catalunya|història]] i la seua [[Idioma català|llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua [[Història de Catalunya|història]] i la seua [[Idioma català|llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
== Història ==
Despuix de la desintegració de l'Imperi carolingi, el comtat de Barcelona, que havia format part de la Marca Hispànica de l'Imperi, va alcançar una independència de facto a finals del sigle X i va conseguir agrupar entorn a ell, per mig de vínculs familiars o de vassallage, a una part important de l'actual Catalunya, principalment els comtats de Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Empúries. En el sigle XII, el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó es varen unir dinàsticament per mig dels esponsals acordats entre Ramiro II d'Aragó i Ramón Berenguer IV de Barcelona en 1137, pels que el comte barcelonés contrauria matrimoni en la futura reina aragonesa Petronila. En el sigle XIV, va tindre un destacat paper econòmic en el marc del comerç mediterràneu. En el decliu de la Corona d'Aragó va decaure Catalunya, que no va tornar a prosperar fins a l'industrialisació.
En el primer terç del sigle XIX Espanya fon invadida per [[Napoleó Bonaparte]]. Barcelona és ocupada pels francesos i Tarragona es convertix en capital electoral dels diputats catalans, que formen part de les Corts de Càdis, i participen en la primera constitució de la nació espanyola, en l'any 1812.[33] A partir del segon terç del sigle XIX es va desenrollar la Renaixença, un moviment cultural de recuperació del català com a llengua de cultura. En les décades següents fon prenent cos el catalanisme polític, que es va agrupar en partits com la Lliga Regionalista i posteriorment Esquerra Republicana. Despuix dels primers proyectes d'autogovern que varen culminar primer en la Mancomunitat de Catalunya (1913-1923) i després en la restauració de la Generalitat de Catalunya i aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 durant la [[Segona República]], la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i el periodo franquiste (1939-1975) varen supondre, tant en Catalunya, com en el restant d'Espanya, l'anulació de les llibertats polítiques, ademés de la prohibició del català en l'àmbit oficial i educatiu, que no varen anar plenament recuperades fins a la Transició democràtica i l'entrada en vigor de la nova Constitució espanyola de 1978, en la que es reconeix l'existència de comunitats autònomes dins d'Espanya. A l'ampar de la Constitució es va aprovar un nou Estatut d'Autonomia en 1979 que va recuperar l'us oficial del català, posteriorment substituït per l'Estatut de 2006, que despuix d'algunes modificacions dictades pel Tribunal Constitucional en 2010, per la seua inconstitucionalitat, és l'actualment vigent.
== Geografia humana i societat ==
== Geografia humana i societat ==