| | De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia [[Miquel Adlert]], el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià. | | De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia [[Miquel Adlert]], el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià. |
| − | ¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?|Batiste de Gandia}} | + | ¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?|[[Joan Sancho|Batiste de Gandia]]}} |
| | {{Cita|L'arbre del valencianisme continua viu, l'ombra d'atres arbres més grans es possible que li lleven la llum i l'aigua que per a d'ell mateixa necessita, per això és més necessari que mai llevar les rames que ya han complit en la seua missió, o deixar-les que s'eixugen i, mortes, no destorben. Deixar-ne només un brot, nou, en la força de la joventut, per a que puge, creixca i puga rebre la llum que li done l'energia que necessitem per a que nos ajude a fer que les coses polítiques passen. Quan més pronte ... millor.|'Una cosa de tipo polític' ([[Revista Renou]], nº 57, març 2007), per Vicent Meneu Buchón}} | | {{Cita|L'arbre del valencianisme continua viu, l'ombra d'atres arbres més grans es possible que li lleven la llum i l'aigua que per a d'ell mateixa necessita, per això és més necessari que mai llevar les rames que ya han complit en la seua missió, o deixar-les que s'eixugen i, mortes, no destorben. Deixar-ne només un brot, nou, en la força de la joventut, per a que puge, creixca i puga rebre la llum que li done l'energia que necessitem per a que nos ajude a fer que les coses polítiques passen. Quan més pronte ... millor.|'Una cosa de tipo polític' ([[Revista Renou]], nº 57, març 2007), per Vicent Meneu Buchón}} |