Diferència entre les revisions de "Sella (Alacant)"

'''Sella''' es un [[municipi]] [[Espanya|espanyol]] de la [[Comunitat Valenciana]], situat en la [[provincia d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Marina Baixa]]. Conta en 636 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2011]]).

Situat en la zona meridional de la [[Serra d'Aitana]]. El millor acces es des de Villajoyosa que se troba a 16 km a través de la CV-770.

L'orige de la poblacio se remonta a l'establiment d'una fortalea musulmana. Constitui un important nucleu de [[morisc]]s dependents del comte de [[Cocentaina]]. En l'any [[1609]], abans de la seua [[expulsio de les morisca|expulsio]], estava integrada per 115 cases.  

Sella es un dels eixemples de la mesura presa per [[Felip III d'Espanya|Felip III]] d'expulsar als moriscs, en aixo despoblà a la provincia d'Alacant dels seus millors i mes faeners agricultors.

En temps Sella era el poble mes prosper de la zona i tot ell estava habitàt per moriscs. En la despoblacio s'empobri i pergue la seua identitat cultural.

Fon repoblada en mallorquinas a instancia del senyor territorial, cuya jurisdiccio estava detentada pels Calatayud. La seua iglesia depengue de la de [[Finestrat]] fins l'any [[1574]], en que s'erigi com parroquia independent.  

El numero de les seues habitants ha anat disminuint durant tot el [[segle XX]] degut a l'emigracio cap a la costa: 1.856 habitants en el 1887, 1.410 en 1930, 1.260 en el 1960, 566 en 1991... No obstant, com en [[Relleu]], [[Orcheta]] u atres municipis veïns de l'interior, la poblacio del municipi ha eixit molt recentment del seu endemic saldo demografic negatiu (encara que de manera menys marcada que les atres localitats mencionades) degut al turisme d'interior: de 586 habitants que havia en el 2002, el cens de 2005 llança una sifra de 633 habitants, sent el 14,06% de nacionalitat estrangera, britanica i alemana principalment. En el cens de 2011, contava en 636 habitants.

* Iglesia Parroquial de Santa Ana.

* '''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'octubre. Son caracteristics d'estes festes actes com ''despertà''s, partides de pilota, orquestes i castell de focs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en cantics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Angel a aixo de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva es acompanyada per una rondalla i s'entonen cantics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.

* Atres festes que se celebren son en honor a Santa Barbara en el mes de decembre, patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte mes rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processo des de l'Iglesia del poble fins l'ermita, recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotecnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.