Diferència entre les revisions de "Riu Segura" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 63:

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

En els ~~termes~~ municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].

@@ Llínea 63: / Llínea 63: @@
 Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].
-En els termes municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>
+En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>
 Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].