Diferència entre les revisions de "Corona d'Aragó"
m Text reemplaça - 'despres' a 'despuix' |
m Text reemplaça - 'Despres' a 'Despuix' |
||
| Llínea 134: | Llínea 134: | ||
== Del canvi de dinastia a l'unió dinàstica en Castella == | == Del canvi de dinastia a l'unió dinàstica en Castella == | ||
Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]], la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix fallix sense haver nomenat successor. En eixe context deprengueren quatre candidats al tro: l'Infant Federic, Lluís d'Anjou, Jaume d'Urgel i Ferrando d'Antequera, de les quals les seues aspiracions al tro se dilucidaren per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionaria de manera favorable a Ferrando d'Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]]. | |||
Ajudà a allò l'actuació del Papa [[Benedicte XIII]], que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, [[Alfons V]], conquistaria el Regne de Nàpols en [[1443]]. | Ajudà a allò l'actuació del Papa [[Benedicte XIII]], que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, [[Alfons V]], conquistaria el Regne de Nàpols en [[1443]]. | ||