Pacte de Reus

Revisió de 17:12 16 dec 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'estandart' a 'estàndart')

El Pacte de Reus o Pacte del Majestic fon un acort polític de l'any 1996.

Image de prensa
Coalició Valenciana denuncià en prensa el Pacte de Reus
Pacte de Reus

Història

El Pacte de Reus fon firmat, entre els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) en Jordi Pujol al front, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Pons.

L'acort ho redactà Fernando Villalonga i va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de José María Aznar.

Fon firmat en la població tarragonina de Reus en l'any 1996 i varen participar Jordi Pujol llavors president de la Generalitat de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura Francisco Camps.

Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari Las Provincias:

Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del valencià és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que incloguera la Renaixença valenciana i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat [1]

Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic Levante-EMV.

Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir[2]

Mesos despuix varen arribar els resultats, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball.

La AVL aprova que el valencià és la llengua que compartim en Catalunya i Balears. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma[3]

En el periòdic Levante-EMV aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:

Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó.
(Levante-EMV, 6.2.2008)

Despuix de la reunió i pacte en Reus n'hi hagueren unes atres reunions, en Barcelona i Benidorm, durant l'any 2005.

Cites

Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Vore també

Referències

  1. Las Provincias. 9 de decembre del 2004
  2. Levante-EMV. 31 d'octubre del 2004
  3. Levante-EMV .10 de febrer de 2005

Bibliografia

  • GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL (Valéncia, 2008). Editat per Granada 3 Servicios gráficos.

Enllaços externs