Pancatalanisme en la Comunitat Valenciana
El pancatalanisme en la Comunitat Valenciana fa referència a les corrents polítiques, culturals i socials que defenen l'existència d'una unitat llingüística i, en ocasions, identitària entre Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i atres territoris que , segons ells, són de parla catalana, concepte conegut com els Països Catalans.
| Pancatalanisme |
Conceptes
Historia
Mitos i fasificacions
Simbols
Partits
Associacions
Atres
|
|
|
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
HistoriaEditar
AntecedentsEditar
Durant el sigle XIX, en paralel al sorgiment dels nacionalismes perifèrics en Espanya, intelectuals catalans i valencians varen començar a reflexionar sobre la relació entre el valencià i el català. Alguns autors varen destacar l'afinitat llingüística, mentres uns atres varen defendre la diferenciació cultural.
Desenroll en el sigle XXEditar
El concepte de Països Catalans va ser popularisat per intelectuals catalans com Joan Fuster, l'ensaig dels quals Nosaltres, els valencians (1962) defenia una visió compartida de l'identitat nacional catalana que incloïa als valencians.
Les tesis fusterianes varen influir en sectors de l'esquerra cultural i política valenciana, especialment en el tardofranquisme i la transició democràtica. No obstant, també varen desencadenar una reacció contrària per part del valencianisme.
Situació actualEditar
En l'actualitat, el pancatalanisme seguix sent objecte de debat polític i cultural en la Comunitat Valenciana. Encara que la seua presència institucional és llimitada, les polèmiques sobre la denominació de la llengua i la relació cultural en Catalunya seguixen marcant part del discurs públic i mediàtic.
Recepció en la Comunitat ValencianaEditar
El pancatalanisme ha generat un intens debat en la societat valenciana. Si ben alguns colectius culturals i acadèmics ho han recolzat, defenent l'idea d'una mateixa llengua catalana, amplis sectors de la població i de la política valenciana ho han rebujat.
Crítiques i oposicióEditar
Des de sectors valencianistes, el pancatalanisme es percep com una forma d'intervencionisme cultural procedent de Catalunya i com una amenaça a l'identitat pròpia valenciana. Entre les crítiques més habituals es troben:
- L'idea de que el pancatalanisme nega l'existència d'una identitat diferenciada dels valencians.
- L'acusació de que el concepte de Països Catalans supon un proyecte polític expansioniste.
- La defensa de que el valencià constituïx una llengua pròpia, distinta del català, postura avalada per associacions com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i entitats valencianistes.
Controvèrsies polítiques i culturalsEditar
El pancatalanisme en el territori valencià ha segut objecte de polèmica recurrent en:
- Mijos de comunicació, en debats sobre l'us del terme País Valencià front a Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia.
- Política autonòmica, en partits com el PSPV-PSOE i Compromís més pròxims a l'unitat llingüística, front a postures més crítiques del Partit Popular o Vox.
- Manifestacions i actes públics, especialment durant la Batalla de Valéncia en els anys de la transició, quan els enfrontaments entre pancatalanistes i valencianistes varen ser especialment intensos.
EntitatsEditar
- Artícul principal → Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana.
- Partits politics
- Esquerra Republicana del País Valencià
- Més-Compromís
- Esquerra Valenciana
- Podemos
- Associacions
- Escola Valenciana
- Acció Cultural del País Valencià
- Xarxa Vives
- AVLL
- Institut Joan Lluis Vives
- Edicions del País Valencià
Subvencions i finançacióEditar
Diverses associacions i entitats vinculades al pancatalanisme en la Comunitat Valenciana han rebut a lo llarc de les últimes décades subvenciones procedents tant de la Generalitat Valenciana com de la Generalitat de Catalunya, aixina com d'atres administracions públiques. Estes ajudes han constituït un dels aspectes més controvertits en el debat polític valencià sobre el pancatalanisme.
Generalitat ValencianaEditar
Durant els governs autonòmics liderats pel PSPV-PSOE i Compromís (2015-2023), es varen destinar partides econòmiques a associacions com Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o la Plataforma per la Llengua, entre unes atres.
- En 2018, la Conselleria d'Educació va distribuir al voltant de 500 000 euros entre vinticinc entitats culturals i llingüístiques, destacant Escola Valenciana (131 367 €), ACPV (49 892 €) i Plataforma per la Llengua (35 937 €).[1]
- En 2022, les subvencions varen sumar més de 230 000 euros, dels quals prop de 100 000 € varen correspondre a Escola Valenciana i cantitats entre 18 000 i 23 000 € a ACPV i la Plataforma per la Llengua.[2]
- En total, s'estima que durant els huit anys de govern de Ximo Puig, estes entitats varen percebre entorn a 20 millons d'euros, en un promig anual de 2,4 millons.[3]
En l'arribada del govern de Carlos Mazón (PP, en coalició en Vox) en 2023, les subvencions a entitats calificades de catalanistes varen ser dràsticament reduïdes o eliminades. En els presuposts autonòmics de 2024 es varen suprimir, per eixemple, les aportacions al Institut Ramon Llull (350 000 €) i es varen retallar ajudes a editorials i fundacions culturals, com la Fundació Bromera o la Fundació FULL.[4]
Generalitat de CatalunyaEditar
Paralelament, la Generalitat de Catalunya ha mantingut una llínea de respal econòmic a entitats *pancatalanistas en sèu en la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues polítiques de cooperació cultural i llingüística.
- En 2024, va destinar més de 800 000 euros a associacions valencianes. Entre les beneficiàries destaquen:
- ACPV: 273 875 €.
- Escola Valenciana: 100 000 €.
- Plataforma per la Llengua: 510 399 €, incloent una partida de 27 399 € per a l'internacionalisació d'entitats catalanes.
- Fundació Sambori: 23 323 €.[5]
- Entre 2011 i 2015, Escola Valenciana va rebre de la Generalitat catalana més de 432 000 euros en distintes convocatòries.[6]
- En el cas de ACPV, la colaboració ha inclós també inversions en infraestructures culturals: l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de Valéncia fon adquirit i rehabilitat entre 2003 i 2007 en prop de 3 millons d'euros aportats per la Generalitat catalana, que ademés es va fer càrrec durant varis anys d'una part de la seua hipoteca (uns 670 000 € anuals).[7]
Crítiques i controvèrsiesEditar
La finançació d'estes entitats ha suscitat una forta polèmica en la política valenciana.
- Els sectors valencianistes consideren que estes ajudes representen un us polític de recursos públics per a difondre idees alienes a l'identitat valenciana, aplegant a calificar les subvencions catalanes com a ingerències en els assunts interns de la Comunitat Valenciana.
- Pel contrari, els defensors d'estes entitats argumenten que es tracta de respal llegítim a la cultura i la llengua compartida, i que les ajudes permeten mantindre proyectes educatius, lliteraris i culturals que fomenten l'us del valencià/català en distints àmbits de la societat.
ReferènciesEditar
- ↑ Las Provincias: "La Conselleria reparte medio millón en ayudas entre entidades catalanistas"
- ↑ ABC: "Ximo Puig riega con 200.000 euros en subvenciones a entidades catalanistas"
- ↑ OkDiario: "Los gobiernos de Puig regaron con 20 millones a entidades catalanistas"
- ↑ El Español: "Mazón elimina 350.000 euros a entidades catalanistas"
- ↑ Vozpópuli: "Cataluña extiende el pancatalanismo en Valencia inyectando 400.000 a entidades nacionalistas"
- ↑ Escola Valenciana (Wikipedia)
- ↑ Octubre Centre de Cultura Contemporània (Wikipedia)