Albuixech

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:38 3 gin 2009 per Silla Blava (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 125px |image_província = [[Image:‎ Localisació_...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Albuixech
125px 95px
207px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39°32′52″N 0°19′14″O
Altitut: 3 msnm
Superfície: 4,4 km²
Població: 3.646 hab.
Densitat: 828,64 hab./km²
Gentilici: Albuixequí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46550
Festes majors: Del 21 al 30 d'agost
Alcalde: José Vicente Andreu Castello "El Muixo" (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Albuixech és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia i que se troba a 9 km de Valéncia, capital de la província.

És terme d'orige àrap: Abu-Saak.

Geografia

Situat en la comarca de l'Horta Nort, se troba a 9 km de la capital Valéncia. És un municipi de la zona costera de l'horta de Valéncia. La costa dista 1'2Km. del casc urbà. Es baixa i arenosa, ab una extensió de plaja de varios quilómetros.

Localitats llimítrofs

Albuixech llimita ab las següents localitats: Massalfassar, Museros i Albalat dels Sorells totes de la província de Valéncia.

Història

Albuixech fon una alqueria musulmana que se digué posteriorment Abu Xech, que era l'Alqueria del Bosc, ya que tot el terreny que estava al voltant del seu terme municipal era un gran bosc de xares ab ceps i oliveres.

Durant l'época musulmana, foren la Tribu dels Ameiríes qui dominaren tot el territori valencià i establiren el regne de la Taifa de Valéncia, del que depenia esta població.

Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixech i de la majoria dels castells de Castelló, entre ells els d'Eslida, Castro de Alfondeguella, Vilamalur, Arenós. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, volgué apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre ella la d'Albuixech, pero se li obligà a firmar un tractat de pau i desistir d0estes pretensions.

Açò facilità la presa de possessió pacífica per part del rei Jaume I d'Aragó que donà el lloc al bisbe de Valentia, Berenguer de Castellbisbal.

Teresa Gil de Vidaura fon la senyora de la població fins que el rei Pere el Gran la revertí a la Corona, deixant un chicotet feu a favor del Bisbat de Valéncia.

Alfons el Magnànim nomenà administrador d'Albuixech al seu Recaptador de confiança Luciano Martínez Yunta.

El 15 de setembre de 1479 passà a mans de Joan Floc de Cardona i Joana d'Aragó.

Albuixech quedà somesa als Furs d'Aragó ab data 5 de decembre de 1556 i conseguí ser municipi independent a tots els efectes. Posteriorment el Ducat de Gandia reclamà davan Felip II d'Espanya que la població fora atra vegada administrada baix la seua propietat; pero el rei recusà esta proposta i va permanéixer dependent de la Corona.

Ab la Guerra de l'Independència Espanyola, entre els anys 1808 i 1814, la població sofrí les seues desastroses conseqüències.

Participà també en les Guerres Carlistes. En 1837, el general Ramon Cabrera recorregué esta zona de l'horta valenciana.

També en la Guerra Civil espanyola de 1936 - 1939 la població d'Albuixech se va vore afectada per este conflicte armat.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999 Mariano Tamarit Lleida PP
1999 - 2003 Mariano Tamarit Lleida PP
2003 - 2007 Mariano Tamarit Lleida PP
2007 - 2011 José Vicente Andreu Castello "El Muixo" PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta ab una població de 3.646 habitants en 2007.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.514 1.924 2.047 2.248 2.301 2.310 2.407 2.641 2.974 2.963 3.032 3.000 3.646

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius d'horta se conseguixen en rotacions intensives molt variades que produïxen tres collites anuals.

Persones célebres naixcudes en esta localitat

Festes locals

  • Festes Patronals. Tenen lloc entre el 21 i el 2 de setembre.
  • Sant Ramon. Se celebra el 31 d'agost.

Gastronomia

L'arròs és la base de la cuina més típicament valenciana, predominant en tot el litoral, i el plat més conegut és la paella, sense que li cedixquen en suculència l'arròs a banda plat mariner al que donen el sabor dominant el peix selecte i els mariscs; o l'arròs ab fesols i naps, títul que oculta un plat pletòric de carns de vacu, de porc, i, si es época, de pato de l'Albufera.

Accessos

S'accedix a esta localitat des de Valéncia agarrant la V-21 i a continuació la CV-32. També conta ab estació de ferrocarril de la llínea C-6 de Rodalies Valéncia.

Enllaços externs

Referències