Almiserà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:01 17 ago 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Almiserà
Localització d'Almiserà respecte del País Valencià.png Escut d'Almiserà.svg
Almiserat-Mapa de Safor.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°55′10″N 0°17′6″O
Altitut: 75 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 260 hab. (2022)
Densitat: 35,27 hab./km²
Gentilici: Almiserà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46726
Festes majors: 21 d'octubre
Alcalde: Pau Canet Banyuls (Compromís)
Pàgina web: Web oficial d'Almiserà


Almiserà (en castellà Almiserat), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Ajuntament d'Almiserà

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la carretera de Gandia a Albaida i en les estribacions sur de la serra del Buixcarró. La seua superfície se troba accidentada per alguns barrancs i monts. Les altures principals són L'Alt de la Font Blanca (549 m.), Picayo (557 m.), Tramús (236 m.). El riu Vernissa travessa el terme d'est a nordest. Afluixen al mateix els barrancs de la Figuera i Magrells.

El clima és templat predominant els vents de l'est i oest següent els primers els que provoquen les pluges. El poble està situat en la banda esquerra del riu, sobre un chicotet alter.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-60.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Almiserà llimita en les següents localitats: Alfauir, Benicolet, Castellonet, Lluchent, Llocnou de Sant Jeroni, Ròtova i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Fon alqueria musulmana depenent del castell de Borro. Abans del despoblament produït per l'expulsió dels moriscs, en l'any 1609, contava en 26 famílies. Fon repoblada poc més tart. Va pertànyer al ducat de Gandia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Martínez Faus UCD
1983 - 1987 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1987 - 1991 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1991 - 1995 Fernando Camarena Climent PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Juan Mascarell Camarena (Moció de censura)

Fernando Camarena Climent

PPCV

PSPV-PSOE

1999 - 2003 Vicente Miguel Miñana Martínez PPCV
2003 - 2007 Vicente Miguel Miñana Martínez PPCV
2007 - 2011 Vicente Miguel Miñana Martínez PPCV
2011 - 2015 José Juan Mascarell Camarena PPCV
2015 - 2019 José Juan Mascarell Camarena PPCV
2019 - 2023 Pau Canet Banyuls (pacto de gobierno)

Maria Teresa Pedro Melis

Compromís

PSPV-PSOE

2023 Pau Canet Banyuls Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

Amiserà conta en una població de 260 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
210 199 220 255 240 270 266 262 284 291 261 260

Economia[editar | editar còdic]

El regadiu casi tot destinat al cultiu del taronger se rega en aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesians. En la zona del secà hi ha oliveres, armelers, garroferes, ceps i cereals. La collita de raïm s'utilisa per a la producció de panses.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de la Nativitat d'Almiserà
  • Castell de la Serra. Les restes d'este castell se troben en un mont d'este terme municipal. Els seus orígens són musulmans i degué de ser una espècie de castell-refugi. Despuix de la conquista cristiana i la pacificació del territori, pergué el seu caràcter estratègic i militar, per lo que fon abandonat i no tornà a ser ocupat mai més. Actualment a soles poden apreciar-se restes escasses entre les seues ruïnes.
  • Iglésia de la Nativitat.

Festes[editar | editar còdic]

  • Festes Patronals. Se dediquen festes a Santa Úrsula el 21 d'octubre.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa