Armènia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Հայաստանի Հանրապետություն
Hayastani Hanrapetut’yun
República d'Armènia
Bandera de Armènia Escut de Armènia
Bandera Escut
Lema: Մեկ Ազգ, Մեկ Մշակույթ (armenio)
Mek Azg, Mek Mshakuyt’
(En armeni: «Una nació, una cultura»)
himne nacional: Mer Hayrenik
 
Situació de Armènia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Erevan

n/d
Idioma oficial Armeni
Forma de govern República semipresidencialista
Serzh Sargsyan
Primer ministre
Independència

Data

Independència
 • Data
del Imperi rus i el Imperi otomà
28 de maig de 1918
de la Unió Soviètica
21 de setembre de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 139º
29.743 km2
4,7%
5.529 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 135º
2.974.693
100 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita

USD 9 371 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita

USD 16 826 millons
n/d
IDH (2013) 0,730 (87º) – Alt
Moneda Dram (AMD)
‎Gentilici Armeni/a
Fus horari
 • en estiu
UTC +4
UTC +5
Domini Internet .am
Prefix telefònic +374
Prefix radiofònic EKA-EKZ
Còdic ISO AM / ARM / 051
Membre de: ONU, OSCE, COE, UEE

Armènia és una nació que està entre Europa i Àsia situada en el Caucas i que formava part de l'URSS. Armènia té fronteres terrestres en Turquia per l'oest, Georgia pel nort, Azerbaijan per l'est i l'Iran en el sur. Armènia és un estat-nació unitari democràtic membre de l'ONU, el Consell d'Europa, la Comunitat d'Estats independents i l'Organisació del Tractat de Seguritat Colectiva.

Armènia és considerada la cuna dels pobles indoeuropeus. L'Armènia actual ocupa una la dècima part de l'Armènia històrica. El país conta en un ric patrimoni i la seua llarga història se remonta a les civilisacions més antigues del món, els Urartu. El poble armeni indoeuropeu fon inclòs en la província sàtrapa d'Armènia. El Regne d'Armèia aplegà al seu apogeu en Tigranes el Gran sent un estat situat a l'est de l'Imperi romà. Armènia fon u dels primers estats en adoptar el cristianisme com religió oficial en l'any 301.

Posteriorment, les seues terres caigueren en mans de diversos imperis com l'Imperi otomà i l'Imperi rus. Poc més tart de l'inici de la Primera Guerra Mundial els armenis que vivien baix domini otomà patiren una exterminació sistemàtica: el genocidi armeni. En 1918, la revolució russa, permeté l'independència de la República democràtica d'Armènia la qual se veé envolta en guerres en Turquia. En 1920, lo que quedava d'Armènia fon anexionat per les tropes soviètiques i passà a constituir-se en la República Socialista Soviètica d'Armenia. En 1991 en la disolució de l'URSS, Armenia se convertí en un estat independent.

Enllaços externs

Commons


Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània


Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan