Diferència entre les revisions de "Creus de maig"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' basc' a ' vasc') |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Cruz de la Plaza del Cardenal Toledo (Córdoba, España).jpg|thumb|rigth|300px|<center>Creu de Maig<center>]] |
La '''Festa de les creus''' o també nomenada '''Creu de Maig''' se celebra el [[3 de maig]]. | La '''Festa de les creus''' o també nomenada '''Creu de Maig''' se celebra el [[3 de maig]]. | ||
== Orígens == | == Orígens == | ||
| − | Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per [[Elena de Costantinoble|Santa Elena]] de la creu on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans. | + | Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per [[Elena de Costantinoble|Santa Elena]] de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans. |
| − | L' història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador [[Constantí I el Gran]], en el sext any del seu regnat, s'enfronta contra els [[bàrbar]]s a la vora del [[Danubi]], en una batalla la victòria de la que es crega impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la [[Creu de Crist]] i damunt d'ella unes paraules, "'''In hoc signe vincis'''" ('''En este senyal venceràs'''). | + | L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador [[Constantí I el Gran]], en el sext any del seu regnat, s'enfronta contra els [[bàrbar]]s a la vora del [[Danubi]], en una batalla la victòria de la que es crega impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la [[Creu de Crist]] i damunt d'ella unes paraules, "'''In hoc signe vincis'''" ('''En este senyal venceràs'''). |
| − | L'emperador va fer construir una Creu i la va posar | + | L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit, que llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a [[Jerusalem]] a la busca de la verdadera Creu de Crist. |
| − | Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc on es trobava la | + | Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la [[montanya Calvari]], a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocults i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la [[Santa Creu]], ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu. |
| − | En la ciutat de [[Valéncia]] es fa un concurs de | + | En la ciutat de [[Valéncia]] es fa un concurs de ''Creus de maig'', organisat per [[Lo Rat Penat]], des de principis del [[sigle XX]] i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants |
== Països que la celebren == | == Països que la celebren == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
*[[Aguilar del Río Alhama]] ([[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]) | *[[Aguilar del Río Alhama]] ([[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]) | ||
| − | *[[Águilas]], ([[ | + | *[[Águilas]], ([[pedania]] de [[Calabardina]]) ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]) |
*[[Alboraya]] ([[Valencia]]). Organisa la Junta Local de Germandats de Semana Santa d'Alboraya. | *[[Alboraya]] ([[Valencia]]). Organisa la Junta Local de Germandats de Semana Santa d'Alboraya. | ||
*[[Alcalá la Real]] ([[província de Jaén|Jaén]]). | *[[Alcalá la Real]] ([[província de Jaén|Jaén]]). | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
*[[Caminreal]] ([[província de Terol|Terol]]) | *[[Caminreal]] ([[província de Terol|Terol]]) | ||
*[[Cieza]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]) | *[[Cieza]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]) | ||
| − | *[[Ciudad Real]] En tota la [[província de Ciudad Real]],especialment [[Campo de Calatrava]], [[Piedrabuena]], [[Campo de Montiel (Ciudad Real)|Campo de Montiel]][[Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)|Villanueva de los Infantes]]. | + | *[[Ciudad Real]] En tota la [[província de Ciudad Real]], especialment [[Campo de Calatrava]], [[Piedrabuena]], [[Campo de Montiel (Ciudad Real)|Campo de Montiel]][[Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)|Villanueva de los Infantes]]. |
*[[Coín]] ([[Província de Màlaga|Màlaga]]) | *[[Coín]] ([[Província de Màlaga|Màlaga]]) | ||
*[[Córdova]]. | *[[Córdova]]. | ||
*[[El Madroño]] ([[Sevilla]]) | *[[El Madroño]] ([[Sevilla]]) | ||
*[[El Viso del Alcor]] ([[Província de Sevilla|Sevilla]]) | *[[El Viso del Alcor]] ([[Província de Sevilla|Sevilla]]) | ||
| − | *[[ | + | *[[Feria]] ([[Província de Badajoz|Badajoz]]) |
| − | *[[ | + | *[[Granada]] |
*[[Granja de Rocamora]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]) | *[[Granja de Rocamora]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]) | ||
*[[Guadalcázar]] ([[província de Córdova|Córdova]]) (en la Plaça d'Espanya) | *[[Guadalcázar]] ([[província de Córdova|Córdova]]) (en la Plaça d'Espanya) | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
*[[Montilla]] ([[Província de Córdova|Córdova]]) | *[[Montilla]] ([[Província de Córdova|Córdova]]) | ||
*[[Motril]] ([[Província de Granada|Granada]]) | *[[Motril]] ([[Província de Granada|Granada]]) | ||
| − | *[[Muchamiel]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]) | + | *[[Muchamel|Muchamiel]] ([[Província d'Alacant|Alacant]]) |
*[[Piedrabuena]] ([[Província de Ciudad Real|Ciudad Real]]) | *[[Piedrabuena]] ([[Província de Ciudad Real|Ciudad Real]]) | ||
*[[Puente Genil]] ([[Província de Córdova|Córdova]]) | *[[Puente Genil]] ([[Província de Córdova|Córdova]]) | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
*[[Úbeda]] ([[Província de Jaén|Jaén]]) | *[[Úbeda]] ([[Província de Jaén|Jaén]]) | ||
*[[Valéncia]] | *[[Valéncia]] | ||
| − | *[[ | + | *[[Valéncia d'Alcàntara]] ([[Província de Càceres|Càceres]]) |
*[[Villa de Mazo]] ([[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]]) | *[[Villa de Mazo]] ([[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]]) | ||
*[[Villabrágima]] ([[província de Valladolit|Valladolit]]) | *[[Villabrágima]] ([[província de Valladolit|Valladolit]]) | ||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
=== [[Equador]] === | === [[Equador]] === | ||
| − | * [[Conca (Equador)|Cuenca]] Festes de la | + | * [[Conca (Equador)|Cuenca]] Festes de la Creu: castells, bandes de música, menjar, etcétera, en el barri de la Creu Verda (Quito, Pichincha), barri Creu del Gual en Conca (Azuay) i Cusubamba (Cotopaxi). |
Albada, alluminadors, àngel, jocs pirotècnics, menjar, beguda, mascarats en Chaupicruz (Pichincha), Otavalo i Caranqui (Imbabura). | Albada, alluminadors, àngel, jocs pirotècnics, menjar, beguda, mascarats en Chaupicruz (Pichincha), Otavalo i Caranqui (Imbabura). | ||
Caminada nocturna cap a les Tres Creus en Chunchi(Chimborazo). | Caminada nocturna cap a les Tres Creus en Chunchi(Chimborazo). | ||
=== [[Mèxic]] === | === [[Mèxic]] === | ||
| − | * [[Mèxic]]: La celebració de la Santa | + | * [[Mèxic]]: La celebració de la Santa Creu inicia en els albors del [[sigle XVI]], quan el capità [[Juan de Grijalba]] va nomenar "Illa de la Santa Creu" a l'illa d'Acuzamil o Cozumel de Quinten Rosegue. En Mèxic és celebrada majorment per gremis involucrats en la construcció, com els obrers. La celebració inicia en la colocació d'una creu, adornada en flors i paper, en una part alta i visible de la construcció (obra). Continua en una festa en menjar típic de la regió, [[cervesa]], [[tequila]], pitera, i atres derivats de la fermentació en el lloc a on es desenrolla l'obra. |
| − | En l'estat de Vilafermosa Tabasco en el municipi de huimanguillo conten que | + | En l'estat de Vilafermosa Tabasco en el municipi de huimanguillo conten que fa molts anys es va aparéixer una creu la qual volien tindre-la en el centre de l'estat pero cada vegada que llevaven la creu es tornava al municipi de huimanguillo. |
=== [[Perú]] === | === [[Perú]] === | ||
| Llínea 109: | Llínea 109: | ||
*[[Choroní]], [[Estat Aragua]]: esta celebració és de suma importància i tradició, i tant el poble com els visitants participen en una gran festa. | *[[Choroní]], [[Estat Aragua]]: esta celebració és de suma importància i tradició, i tant el poble com els visitants participen en una gran festa. | ||
| − | *[[Guatire]], [[Estat Miranda]]: La | + | *[[Guatire]], [[Estat Miranda]]: La Creu és la patrona de la ciutat de [[Guatire]]. Se li coneix com la [[Santa Creu de Pacairigua]] en alusió al riu homònim que travessa la ciutat. És la patrona d'esta ciutat des de la seua formació en el [[sigle XVII]]. La image es guarda en el temple Parroquial de Guatire. La festivitat se celebra el [[3 de maig]]. |
=== [[Guatemala]] === | === [[Guatemala]] === | ||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
=== [[Colòmbia]] === | === [[Colòmbia]] === | ||
| − | * Departament d'Antiòquia, Caldes, Quindío i Risaralda, pel fet que esta regió està poblada per numeroses famílies d'ascendència vasca, ètnia a la que se li atribuïx la propagació d'esta fe. Este dia, nomenat ''Dia de la Santa | + | * Departament d'Antiòquia, Caldes, Quindío i Risaralda, pel fet que esta regió està poblada per numeroses famílies d'ascendència vasca, ètnia a la que se li atribuïx la propagació d'esta fe. Este dia, nomenat ''Dia de la Santa Creu'' o ''Dia dels Mil Jesuses'' és celebrat per les persones dient el nom de Jesús mil vegades. |
| − | També, en el municipi de Funza, pertanyent a la jurisdicció de la | + | També, en el municipi de Funza, pertanyent a la jurisdicció de la diòcesis de Facatativá. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 16:54 2 maig 2023
.jpg)
La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig.
Orígens
Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.
L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfronta contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria de la que es crega impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).
L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit, que llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.
Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocults i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.
En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants
Països que la celebren
Se celebra en numeroses localitats d'Espanya e Hispanoamèrica:
Espanya
- Aguilar del Río Alhama (La Rioja)
- Águilas, (pedania de Calabardina) (Múrcia)
- Alboraya (Valencia). Organisa la Junta Local de Germandats de Semana Santa d'Alboraya.
- Alcalá la Real (Jaén).
- Alhama de Murcia (Múrcia)
- Alhaurín el Grande (Màlaga)
- Aljucer, Murcia) (Múrcia)
- Alicante (en el barri de la Santa Creu)
- Almería
- Almonaster la Real (província de Huelva)
- Almuñécar (Granada)
- Armilla (En la província de Granada, l'ajuntament de la ciutat organisa cada 3 de maig un concurs de creus).
- Andosilla (Navarra)
- Baza (Granada)
- Berrocal (Huelva)
- Bonares (Huelva)
- Breña Alta (Santa Cruz de Tenerife)
- Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife)
- Burriana (Castelló)
- Caminreal (Terol)
- Cieza (Múrcia)
- Ciudad Real En tota la província de Ciudad Real, especialment Campo de Calatrava, Piedrabuena, Campo de MontielVillanueva de los Infantes.
- Coín (Màlaga)
- Córdova.
- El Madroño (Sevilla)
- El Viso del Alcor (Sevilla)
- Feria (Badajoz)
- Granada
- Granja de Rocamora (Alacant)
- Guadalcázar (Córdova) (en la Plaça d'Espanya)
- Hellín (Albacete)
- Huelva
- Jaén
- Xàbia (Alacant)
- La Palma del Condado (Huelva)
- Lebrija (Sevilla)
- Linares (Jaén)
- Lucena del Puerto (Huelva)
- Málaga
- Martos (Jaén)
- Mengíbar (Jaén)
- Molinillo (Salamanca)
- Montalbán de Córdoba (Córdova)
- Montilla (Córdova)
- Motril (Granada)
- Muchamiel (Alacant)
- Piedrabuena (Ciudad Real)
- Puente Genil (Córdova)
- Paterna (Valéncia) L'1 de maig.
- Torrelaguna (Madrit)
- Rociana del Condado(Huelva) Cruz de la Calle La Fuente
- Santa Cruz de la Palma (Santa Cruz de Tenerife). Ací també es commemora la fundació de la ciutat el 3 de maig de 1493.
- Santa Cruz de Tenerife. Ací també es commemora la fundació de la ciutat, el 3 de maig de 1494.
- Los Realejos (Santa Cruz de Tenerife) (Barri de la Cruz Santa).
- Sevilla
- Úbeda (Jaén)
- Valéncia
- Valéncia d'Alcàntara (Càceres)
- Villa de Mazo (Santa Cruz de Tenerife)
- Villabrágima (Valladolit)
- Villalgordo del Marquesado (Província de Conca)
- Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)
- Morvedre (Valéncia). L'1 de maig.
Equador
- Cuenca Festes de la Creu: castells, bandes de música, menjar, etcétera, en el barri de la Creu Verda (Quito, Pichincha), barri Creu del Gual en Conca (Azuay) i Cusubamba (Cotopaxi).
Albada, alluminadors, àngel, jocs pirotècnics, menjar, beguda, mascarats en Chaupicruz (Pichincha), Otavalo i Caranqui (Imbabura). Caminada nocturna cap a les Tres Creus en Chunchi(Chimborazo).
Mèxic
- Mèxic: La celebració de la Santa Creu inicia en els albors del sigle XVI, quan el capità Juan de Grijalba va nomenar "Illa de la Santa Creu" a l'illa d'Acuzamil o Cozumel de Quinten Rosegue. En Mèxic és celebrada majorment per gremis involucrats en la construcció, com els obrers. La celebració inicia en la colocació d'una creu, adornada en flors i paper, en una part alta i visible de la construcció (obra). Continua en una festa en menjar típic de la regió, cervesa, tequila, pitera, i atres derivats de la fermentació en el lloc a on es desenrolla l'obra.
En l'estat de Vilafermosa Tabasco en el municipi de huimanguillo conten que fa molts anys es va aparéixer una creu la qual volien tindre-la en el centre de l'estat pero cada vegada que llevaven la creu es tornava al municipi de huimanguillo.
Perú
- Junín (departament de Junín)
- Pasco (departament de Pasco)
- Huancayo (departament de Junín)
- Departamento d'Amazones
- província de Chupaca (departament de Junín)
- Ayacucho (Departament d'Ayacucho)
- Punixc (Departament de Punixc)
- Huancavelica Departament de Huancavelica
- Departament d'Ica
- diòcessi de Tacna i Moquegua
- Departament de Tacna (Perú).
Veneçuela
- Choroní, Estat Aragua: esta celebració és de suma importància i tradició, i tant el poble com els visitants participen en una gran festa.
- Guatire, Estat Miranda: La Creu és la patrona de la ciutat de Guatire. Se li coneix com la Santa Creu de Pacairigua en alusió al riu homònim que travessa la ciutat. És la patrona d'esta ciutat des de la seua formació en el sigle XVII. La image es guarda en el temple Parroquial de Guatire. La festivitat se celebra el 3 de maig.
Guatemala
En este país se celebra el dia de la creu fent colorides i boniques processons de manera simbòlica i respectuosa.
Colòmbia
- Departament d'Antiòquia, Caldes, Quindío i Risaralda, pel fet que esta regió està poblada per numeroses famílies d'ascendència vasca, ètnia a la que se li atribuïx la propagació d'esta fe. Este dia, nomenat Dia de la Santa Creu o Dia dels Mil Jesuses és celebrat per les persones dient el nom de Jesús mil vegades.
També, en el municipi de Funza, pertanyent a la jurisdicció de la diòcesis de Facatativá.