Giner

1. REDIRECCIÓ Plantilla:CalendariDia1dj

Archiu:Les Très Riches Heures du duc de Berry Janvier.jpg

Giner en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis sigle XV

Giner (del llatí ianuarius) és el primer més de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Pren el seu nom del deu Janus, del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi.

No obstant, giner no sempre ha segut el primer més de l'any. En realitat, el primitiu any dels romans tenia dèu mesos (304 dies en total) i escomençava en Martius, dedicat al deu Mart, que passà a ser març en valencià. La llegenda fixa en 713 a. C., quan el rei Numa Pompilio, successor de Ròmul, afegí els mesos de giner i febrer per a completar l'any llunar (355 dies).

El primer dia del més se denomina Cap d'Any. A principis del sigle XVI, els regnes europeus escomençaren a establir oficialment l'1 de giner com el Dia de Cap d'Any. Fins a 1752, Regne Unit i les seues colònies mantingueren el 25 de març (9 mesos abans del 25 de decembre) com a primer dia de l'any. Rússia començava l'any nou l'1 de març.

La pedra de giner és el granat i la seua flor el clavell.

La paraula Giner també és un llinage valencià molt estés.

Tradició de la paraula giner

Giner se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant gener, que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità genièr. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de giner”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo giner”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en giner, per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de giner de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490.

• «Giner». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Refranys valencians

• Decembre mullat i giner ben gelat.
• En giner, tanca la porta i encén el braser.
• Pel decembre i giner, no cal ser matiner.
• Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner

Cites

Es una paraula ‘simbolica’, general en valencià actual, tan antiga que ya es documenta en el sigle XIII (1). La quimera que desperta en el catalanisme idiomatic fa que la substituixquen sistematicament per ‘gener’ (que tambe te tradicio en la nostra lliteratura classica). Esta censura ha segut denunciada des de fa anys pel valencianisme i ara el genuïnisme reivindica formalment la seua correccio (2).

Giner per Antoni Fontelles

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Enero de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Giner.
• «Giner». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Sobre el procés de substitucio llingüistica. Un eixemple paradigmatic: gener vs giner - Manuel Gimeno - Cardona Vives