Diferència entre les revisions de "L'Albufera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos ')
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Albufera.jpg|thumb|350px|<center>L'Albufera en el [[sigle XIX]]</center>]]
+
[[File:El Palmar Barraca 2.jpg|thumb|350px|<center>[[Barraca]] en L'Albufera</center>]]
El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, del [[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
+
El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
  
També coneguda pels romans com ''Nacarum Stagnum'' i en alguns poemes àraps se li denomina ''Espill del sol''.
+
També coneguda pels romans com ''Nacarum Stagnum'' i en alguns poemes àraps se li denomina ''Espill del Sol''.
  
Este parage de 21.120&nbsp;ha que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[23 de juliol]] de l'any [[1986]] es troba  situat a uns 10&nbsp;[[quilómetro|km]] al sur de la ciutat de [[Valéncia]].
+
Este parage de 21.120&nbsp;ha que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[23 de juliol]] de l'any [[1986]] se troba  situat a uns 10&nbsp;[[quilómetro|km]] al sur de la ciutat de [[Valéncia]].
  
El parc natural comprén el sistema format per la [[albufera]] pròpiament dita, el seu entorn humit, i el cordó litoral ( [http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 La Devesa d'El Saler] ) adjacent a abdós.
+
El parc natural comprén el sistema format per l'[[albufera]] pròpiament dita, el seu entorn humit, i el cordó litoral ( [http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 La Devesa d'El Saler] ) adjacent a abdós.
  
 
El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el [[8 de juliol]] de [[1986]]: “El sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a abdós, constituïx un dels espais naturals de major importància de la Comunitat Valenciana”.
 
El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el [[8 de juliol]] de [[1986]]: “El sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a abdós, constituïx un dels espais naturals de major importància de la Comunitat Valenciana”.
  
En data [[23 d'octubre]] de [[1990]] es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de [[16 de maig]], va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El [[19 de novembre]] de l'any [[2004]] fon aprovat pel Consell de la [[Generalitat Valenciana]] el Pla rector d'Us i Gestió (PRUG) de l'Albufera.
+
En data de [[23 d'octubre]] de l'any [[1990]] es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de [[16 de maig]], va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El [[19 de novembre]] de l'any [[2004]] fon aprovat pel Consell de la [[Generalitat Valenciana]] el Pla rector d'Us i Gestió (PRUG) de l'Albufera.
  
 
== Orografia ==
 
== Orografia ==
  
El parc es va originar pel farciment d'una antiga baïa per l'aporte de sediments dels rius [[Xúquer]] i [[Túria]] produint-se la separació definitiva del mar en l'época romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000&nbsp;hi ha) pero en el pas dels anys i a causa de l'interés a obtindre noves zones de cultiu (especialment de [[arròs]]) ha anat disminuint de tamany fins a les 2.800&nbsp;hi ha actuals.
+
El parc se va originar pel farciment d'una antiga baïa per l'aportament de sediments dels rius [[Xúquer]] i [[Túria]] produint-se la separació definitiva del mar en l'época romana. Llavors la superfície del llac era molt major (vora 30.000&nbsp;hi ha) pero en el pas dels anys i a causa de l'interés per a obtindre noves zones de cultiu (especialment d'[[arròs]]) ha anat disminuint de tamany fins a les 2.800&nbsp;hi ha actuals.
  
 
Per això hi ha tres ambients diferenciats:
 
Per això hi ha tres ambients diferenciats:
Llínea 20: Llínea 20:
 
:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac del mar.
 
:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac del mar.
 
:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.
 
:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.
:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.
+
:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.
  
 
En el parc Natural de l'Albufera, ademés d'estos ambients trobem chicotets ecosistemes, els quals en alguns casos són d'elevada importància, tant per la fauna  com per la flora:
 
En el parc Natural de l'Albufera, ademés d'estos ambients trobem chicotets ecosistemes, els quals en alguns casos són d'elevada importància, tant per la fauna  com per la flora:
  
 
:'''Els "ullals"''': són els brolladors que trobem a lo llarc de la marjal de l'Albufera. En estos  brolladors trobem fauna autòctona com el samaruc i el fartet, de la mateixa manera que trobem vegetació, tant aquàtica, com palustre i de ribera.
 
:'''Els "ullals"''': són els brolladors que trobem a lo llarc de la marjal de l'Albufera. En estos  brolladors trobem fauna autòctona com el samaruc i el fartet, de la mateixa manera que trobem vegetació, tant aquàtica, com palustre i de ribera.
:'''Les "mallaes"''': són unes depressions intra-dunars que trobem en la retinga. Estes depressions solen inundar-se en el periodo autumnal i primaveral de precipitacions, per lo que les seues vores podem trobar vegetació palustre i fauna aquàtica.
+
:'''Les "mallades"''': són unes depressions intra-dunars que trobem en la retinga. Estes depressions solen inundar-se en el periodo autumnal i primaveral de precipitacions, per lo que en les seues vores podem trobar vegetació palustre i fauna aquàtica.
  
 
== El llac ==
 
== El llac ==
El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran de [[Espanya]], es troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les arrels d'una espècie de pins, adaptada a esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetia vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".
+
[[File:Albufera005.jpg|thumb|left|300px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
 +
El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".
  
Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les crides "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.
+
Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.
  
Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç del que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage cridat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegues de circumferència.
+
Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.
  
 
Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.
 
Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.
  
En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]], conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   
+
En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   
  
 
En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.
 
En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.
Llínea 52: Llínea 53:
 
En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  
 
En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  
  
[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen començar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.
+
[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen escomençar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.
  
 
A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].
 
A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].
Llínea 72: Llínea 73:
 
En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]].
 
En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]].
  
En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[Thymus|timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[Rosmarinus officinalis|romer]] i la [[eixedrea]]
+
En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[romer]] i la [[eixedrea]]
  
 
Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]].
 
Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]].
Llínea 78: Llínea 79:
 
== Fauna ==
 
== Fauna ==
  
El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i  és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila (peix)|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica.
+
El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i  és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica.
  
 
Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el  [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]].
 
Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el  [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]].
Llínea 84: Llínea 85:
 
També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].
 
També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].
  
Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]],[[gavina]]
+
Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]], el [[flamenc (animal)|flamenc]] o la [[gavina]].
  
 
==L'Albufera i alguns autors==
 
==L'Albufera i alguns autors==
Llínea 95: Llínea 96:
 
Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}}
 
Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}}
  
*En el Llibre del Repartiment, [[Jaume I]] se la reservà:  
+
*En el [[Llibre del Repartiment]], [[Jaume I]] se la reservà:  
  
 
{{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}}  
 
{{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}}  
Llínea 134: Llínea 135:
  
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Albufera}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Albufera  commons|Parque Natural de l'Albufera]
+
{{commonscat|La Albufera Natural Park}}
*[http://www.albufera.com/ parc Natural de l'Albufera - Pàgina no oficial]
+
*[https://parquesnaturales.gva.es/albufera Parc natural de l'Albufera]
*[http://parquesnaturales.gva.es/albufera parc Natural de l'Albufera]
+
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://parquesnaturales.gva.es/ parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]
+
 
*[http://www.porlibre.com/valencia/albufera.Htm parc Natural de l'Albufera - Espais protegits a Espanya]
+
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}
*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/01/02/passeig_per_laalbufera Vicente L. Simó Santonja]
 
*{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Albufera}}
 
  
[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana|Albufera]]
[[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Albufera]]
+
[[Categoria:Valéncia|Albufera]]
[[Categoria:Valéncia]]
 

Última revisió del 15:34 28 jul 2022

Barraca en L'Albufera

El parc Natural de l'Albufera o L'Albufera (Albufera, de l'àrap al-buhayra, "el chicotet mar") és un parc natural de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya.

També coneguda pels romans com Nacarum Stagnum i en alguns poemes àraps se li denomina Espill del Sol.

Este parage de 21.120 ha que fon declarat parc natural pel govern valencià el 23 de juliol de l'any 1986 se troba situat a uns 10 km al sur de la ciutat de Valéncia.

El parc natural comprén el sistema format per l'albufera pròpiament dita, el seu entorn humit, i el cordó litoral ( La Devesa d'El Saler ) adjacent a abdós.

El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el 8 de juliol de 1986: “El sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a abdós, constituïx un dels espais naturals de major importància de la Comunitat Valenciana”.

En data de 23 d'octubre de l'any 1990 es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de 16 de maig, va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El 19 de novembre de l'any 2004 fon aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el Pla rector d'Us i Gestió (PRUG) de l'Albufera.

Orografia[editar | editar còdic]

El parc se va originar pel farciment d'una antiga baïa per l'aportament de sediments dels rius Xúquer i Túria produint-se la separació definitiva del mar en l'época romana. Llavors la superfície del llac era molt major (vora 30.000 hi ha) pero en el pas dels anys i a causa de l'interés per a obtindre noves zones de cultiu (especialment d'arròs) ha anat disminuint de tamany fins a les 2.800 hi ha actuals.

Per això hi ha tres ambients diferenciats:

La retinga o devesa: és el cordó arenós que separa el llac del mar.
La marjal: són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.
El llac: en la peculiaritat que la seua aigua siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.

En el parc Natural de l'Albufera, ademés d'estos ambients trobem chicotets ecosistemes, els quals en alguns casos són d'elevada importància, tant per la fauna com per la flora:

Els "ullals": són els brolladors que trobem a lo llarc de la marjal de l'Albufera. En estos brolladors trobem fauna autòctona com el samaruc i el fartet, de la mateixa manera que trobem vegetació, tant aquàtica, com palustre i de ribera.
Les "mallades": són unes depressions intra-dunars que trobem en la retinga. Estes depressions solen inundar-se en el periodo autumnal i primaveral de precipitacions, per lo que en les seues vores podem trobar vegetació palustre i fauna aquàtica.

El llac[editar | editar còdic]

Albufera de Valéncia.

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de Valéncia cap al SE. És la llacuna més gran d'Espanya, se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.

Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el sigle XIX, quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com Creu de la Conquista, i s'estenia fins a Sueca, a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del sigle XX la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava Pérez Escrich que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

En l'any 1909 Emilio Sarzo en el seu llibre de Caça aquàtica, l'Albufera i la Caldereria, conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i Cullera, que segons el botànic valencià Cavanilles i atres cronistes de distintes époques, abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos. Com "Un racó del Paraís" ho definien a mig del sigle XIII.

Jaume I quedà tan maravellat que va decidir que:

"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".[1]

En l'any 1250, en Morella, despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el 21 de giner, pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.

Trobem edictes sobre l'Albufera en concessions o ratificacions de pràcticament tots els reis, Pere I, Joan II, Alfons II, Martí I, Ferrando I, Carles I, Felip II, Felip IV, ...

En l'any 1671 es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.

Carles III va canviar novament les ordenances i es varen escomençar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al capità General i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.

A l'arribar el sigle XIX, trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia José Bonaparte li va concedir al Mariscal Suchet el títul de Duc de l'Albufera.

Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna a poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

El 12 de maig de l'any 1865 el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de Valéncia, perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"

A principis del sigle XX es va realisar un proyecte per a construir l'aeroport de Valéncia en l'entorn de la Devesa, i traslladar allí els vols que es realisaven en la Malvarrosa, pero finalment, per problemes de fonamentació es va traslladar de lloc a l'actual de Manises

Clima[editar | editar còdic]

El parc presenta un clima mediterràneu.

Flora[editar | editar còdic]

La vegetació en el marjal, dedicat al cultiu de l'arròs i en el llac és escassa, quedant llimitada a les zones marginals.

No obstant la franja arenosa costera és especialment rica en varietats vegetals. Destaca la presència d'espècies pioneres pròpies de dunes mòvils com la gram de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com la coscollina o el llentiscle.

En els saladars existents entre les dunes podem trobar la herba salada i la barrella.

En les zones en substrat rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel pi blanc, el timó, la aliaga el romer i la eixedrea

Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i palustres com el canyiç, la boga la mansega.

Fauna[editar | editar còdic]

El llac té diverses espècies destacant el fartet i el samaruc( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la anguila, llisa i llobarro per la seua importància econòmica.

Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les anàtits el ànet roig en fins a 10.000 eixemplars, la cullera comú en fins a 20.000 eixemplars o el ànet collvert.

També són destacades les colònies de garses, podent resenyar la garseta bouera, la garseta craquera o la garsa blava.

Finalment és resenyable la presència d'espècies com el charrà comú, el charrà patinegre, la camallonga, la roseta, el flamenc o la gavina.

L'Albufera i alguns autors[editar | editar còdic]

Eiximenis resaltava el peix especial, i l’Archipestre d’Hita, en el capítul “Batalla que hobo entre Don Carnal y la Cuaresma”, deixava escrit:

“De parte de Valencia vienen las anguilas.

Salpresas e trechadas a grandes manadillas.

Daban a Don Carnal por medio las costillas”.
“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.
Les sifres són aproximatives: segons Estrabó i Avieno, 30.000 hectàrees; segons Sidi Abu Said, pròximes a 20.000 al final de l’época musulmana; disminuiren a les 14.000 hectàrees en el sigle XVIII; a 9.000, en el sigle XIX; i crec que ara no arriben a 3.000. Pero el sol, seguix sent el mateix, “sobre cristal”.
Parlar de l'Albufera es parlar del sol; de la pau, tan necessitada, que por gojar-se gratis, simplement dirigint la vista a sa posta. Colors que ya impressionaren als poetes àraps.

Municipis compresos[editar | editar còdic]

Accessos[editar | editar còdic]

El principal mig d'accés al parc és l'autovia del Saler (CV-500) que partint de Valéncia travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'El Palmar.

Referències[editar | editar còdic]

  1. L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Parcs naturals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Província Parcs
Alacant Carrascal de la Font Roja · El Fondo · Llacunes de la Mata i Torrevella · Massiç del Mongó · Marjal de Pego-Oliva · Penyó d'Ifach · Salines de Santa Pola · Serra Gelada · Serra de Mariola
Castelló Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Parc natural de les Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Parc natural del Penyagolosa
Valéncia L'Albufera · Marjal de Pego-Oliva · Serra Calderona · Serra de Mariola · Falçs del Cabriel · Parc natural de Chera-Sot de Chera · Parc natural del Túria · Parc natural de la Pobla de Sant Miquel · Alto de las Barracas