Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia"
m (Horta de Valéncia s'ha renomenat com L'Horta de Valéncia en una redirecció) |
|
(Sense diferències)
| |
Revisió de 22:10 25 jun 2009
L'Horta de Valéncia o l'Horta és una comarca històrica de la Comunitat Valenciana (Espanya). Formen part d'ella la ciutat de Valéncia i tots els municipis de les actuals comarques de la Horta Nort, part dels de la Horta Sur (Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Llocnou de la Corona i Sedaví), i part dels de la Horta Oest (Chirivella, Mislata, Paterna i Picanya). Actualment, es tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.
Es tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu Túria en les zones inundables de la seua Vega, així com l'entorn de la Albufera de Valéncia. Es dedicava tradicionalment al cultiu de arròs, hortalises i cítrics que s'exporten a través del port de Valéncia. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seu àrea metropolitana, està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.
Geografia
L'Horta de Valéncia s'estén des de Puçol, pel nort, fins a la Albufera, pel sur, i pels relleus de Paterna, Torrent i Moncada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.
Orige
La horta valenciana va nàixer en l'época de l'imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre Ibèria.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vid. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana es va desenrollar en la Edat Mijana, durant el periodo islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de séquies i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec els camps. També es va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com a molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com a llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de Russafa, el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.
Es va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de la introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, cereals, vinya, oliveres, s'afigen el arròs i la chufa com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, es va prendre d'ací el nom d'este entorn.
Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel tribunal de les aigües, encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.
Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
Construccions típiques
A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la Alqueria o Casa, algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies.
Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, es crega una construcció autòctona la barraca valenciana en qué per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.
Demografia
L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la Comunitat Valenciana. El àrea metropolitana de Valéncia, a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera àrea metropolitana d'Espanya per població, només superada per Madrit i Barcelona. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i la incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.