Museros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:47 19 oct 2023 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ermita de Sant Roc, en Museros

Museros és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme municipal està situat en la zona septentrional de l'Horta de Valéncia contant un clima mediterràneu. La seua superfície és plana en una llaugera pendent de noroest a surest. Els únics accidents geogràfics se situen en la zona nort-occidental del terme en els llímits d'est en els de Rafelbunyol i Nàquera a on se situen unes lomes que alcancen uns 95 metros d'altura i que són les últimes estribacions del sistema Ibèric.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia. El terme de Museros envol per complet al del chicotet municipi d'Emperador.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE
1983 - 1987 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE
1987 - 1991 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE
1991 - 1995 José María Aznar Monferrer PP
1995 - 1999 José María Aznar Monferrer PP
1999 - 2003 Joaquim Albinyana Gimeno PSPV-PSOE
2003 - 2007 José María Aznar Monferrer PP
2007 - 2011 José María Aznar Monferrer PP
2011 - 2015 José María Aznar Monferrer PP
2015 - 2019 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE
2019 - 2023 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE
2023 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 6.663 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2010 2015 2020 2022
1.576 1.771 1.948 2.119 2.249 2.277 2.524 2.907 4.165 4.097 4.210 4.567 5.832 6.189 6.596 6.663

Economia[editar | editar còdic]

Encara que tradicionalment l'economia estiguera centrada en l'agricultura, en l'actualitat només ocupa al 6,2% de la població activa. De les 1.115 ha de cultius, només 53 són de secà (50 de garrofera) i les restants de regadiu, predominant els cítrics (926 ha, 700 de taronger) i les hortalices (136 ha).​ Estes terres estan regades per la Séquia de Moncada i diversos pous. Conte ademés en ganaderia vacuna, porcina i granges avícoles. Un 52% de la població es dedica al sector servicis, un 14% a la construcció i un 28% a l'indústria. En el polígon de Museros destaca l'alimentació, metalúrgia, la construcció de maquinària, la fusta i el paper.​

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa