Situació de la província de Jaén en Espanya

La província de Jaén és una província de la comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya. La seua superfície és de 14.496 km², ocupant el 2,67 % del territori nacional. Té una població de 627 190 habitants a 1 de giner de 2021,​ dels quals aproximadament una tercera part viuen en la capital i la seua àrea metropolitana.

Es tracta d'una província molt relacionada en la mitologia íbera i llocs ancestrals. Jaén és una província que té un altíssim potencial des del punt de vista del seu numerós, ric i variat patrimoni. Riquea monumental, calitat de vida ambiental, el bosc d'oliveres mediterràneu, terra de grans bellees interiors, poden ser alguns de les traces més definitories.

La província de Jaén està formada per 97 municipis en les seues pedanies, agrupats administrativamente en dèu comarques.

Geografia

La província de Jaén es localisa en el norest d'Andalusia (Espanya). Cap al nort llimita en les províncies de Ciutat Real i d'Albacete, de la comunitat autònoma de Castella-la Mancha, a on Serra Morena fa el paper de frontera natural entre el Replanell i la Depressió Bètica, ademés de, pas natural entre abdós, gràcies al desfiladero excavat pel riu Despenyaperros. En la direcció oest, fa frontera en les comarques cordoveses de l'Alt Guadalquivir i la campinya de Baena, que són la continuació de la campinya de Jaén; i la Subbètica, que és la continuació de la Serra Sur de Jaén, dividides pel riu Guadajoz. Estes últimes, tenen la seua continuació en Els Monts granadins que marquen la frontera sur de la província. Per la seua banda, el llímit est provincial ho marquen les serres de Cazorla, que té la seua extensió en la granadina comarca de Huéscar, i de Segura, que continua en l'homònima regió albacetenya.

Orografia

L'orografia de la província esta marcada per Serra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serres de les cordilleres subbètica i prebètica.

Geologia

La província de Jaén es troba dividida en tres unitats geològiques. Al nort de la província afloren roques que formen el relleu de Serra Morena, compost principalment per quarsita, pissarra i granit. Per la seua banda, al sur de la província es troba la segona unitat, corresponent a les zones externes de la cordillera Bètica, que es compon de roques principalment calcàrees, dolomías, calcàrees margosas i margas.

Entre abdós unitats geològiques es troba la depressió del Guadalquivir, formada per roques sedimentaries més modernes, provinents de l'estret marí que conectava, l'antiga mar Mediterrànea en l'oceà Atlàntic en el lloc que actualment ocupa la conca del Guadalquivir. Forma un relleu deprimit, en el que s'assenten grans extensions de cultiu d'olivar. Estes roques arenisques i de conglomerats no presenten deformacions, són blanes i poc resistents a l'erosió.

Hidrografia

L'hidrografia de la província està marcada per les conques alta i mija del riu Guadalquivir, que ocupen la major part de la província. Ademés, en la província, naix el riu Segura, sent Jaén l'inici de la seua conca hidrogràfica.

Divissió comarcal

Comarques de la província de Jaén
Comarca Capital Extensión Habitantes Densidad
Metropolitana Jaén 1755,56 km² 216 191 123,15 hab/km²
Serra Morena Linares 1396,7 km² 97 315 69,67 hab/km²
La Lloma Úbeda 1437,4 km² 75 180 72,47 hab/km²
La Campinya Andújar 1741,7 km² 62 172 35,69 hab/km²
Serra Màgina Jódar 1389,4 km² 42 601 30,66 hab/km²
Serra Sur Alcalá la Real 784,27 km² 41 025 52,31 hab/km²
Serra de Cazorla Cazorla 1330,72  km² 30 459 22,89 hab/km²
Serra de Segura Beas de Segura 1931 km² 22 928 11,87 hab/km²
El Condado Santisteban del Puerto 1488,11 km² 20 631 13,86 hab/km²
Las Villas Villacarrillo 556,38 km² 20 410 36,68 hab/km²

Economia

L'estructura productiva provincial presenta algunes característiques específiques:

  • Un sector agrari dependent del monocultiu de l'olivar, en insuficient generació de valor afegit, principalment per la fase de comercialisació. El seu caràcter cíclic afecta al desenroll dels demés sectors, sobretot en les zones rurals.
  • Un sector de la construcció molt lligat als cicles agrícoles.
  • Un sector industrial en el que predomina l'empresa de reduïda dimensió i poc tecnificada.

Vore també

Referències

  • Entidades locales. Gobierno de Espanya
  • Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
  • Ministerio de Agricultura y Medio Rural y Marino (ed.). «Estadísticas IGPs 2012-2013»
  • Nieto Soria, José Manuel; Sanz Sancho, Iluminado (2001). Istmo, ed. La época medieval: iglesia y cultura (1.ª edición). Madrid. p. 155

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


 
Províncies d'Espanya ·  
Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla