Quart de Poblet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Quart de Poblet
95px 90px
Archiu:160px-Localisacio de Quart de Poblet respecte de Horta Oest.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Oest
Partit judicial: Quart de Poblet
Ubicació: 39°29′N 0°26′34
Altitut: 40 msnm
Superfície: 19.6 km²
Població: 25.499 hab.
Densitat: 1.300 hab./km²
Gentilici: Quarter/a o Quarteny/a
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46930
Festes majors: Primer Disabte de Setembre
Alcalde: Carmen Martínez Ramírez (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Quart de Poblet es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i en la comarca de L'Horta Oest. Conta en 25.499 habitants (INE 2009).

Geografia

Situat entre L'Horta Sur valenciana. La superficie del municipi es completament plana. El riu Túria creua el municipi pel nort; per l'oest circula la Rambla del Poyo. El clima es mediterráneu, en plujes en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants son els de l'oest i de l'est. Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de MetroValencia i per mig dels autobusos de la llínea 150 de Metrobús.

Accessos

Quart de Poblet es troba junt a l'autovia A-3 qu unix Valéncia en Madrit i tambe està junt a l'autovia V-30. Es pot accedir ad esta localitat per les llínees 3 i 5 de Metro Valencia on Quart de Poblet te dos estacions Faitanar que dona cobertura als instituts i la zona denominada "La Cebollera" i atra en mig del poble, (Quart de Poblet) també ni ha atra estació molt ultilisda per l'atra part del municipi encara que pertany a Manises i es la estacio Salt de l'Aigua. Si parlem dels autobusos, es pot agafar la llínea 150 de Metrobús.

Infraestructura viaria i accessos

Les principals arteries de tráfic rodat situades a l'oest del area metropolitana de Valéncia surquen el municipi de Quart de Poblet. Axina, tant el centre urbà com els numerosos polígonos industrials estan conectats per autovia en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.

L'estació de ferrocarril de Renfe Operadora, en la antiga llínea C-4 Valéncia-Nort - Ribarroja del Túria fon adaptada a llínea 5 de Ferrocarriles de la Generalidad Valenciana inaugurant-se el dia 18 d'abril de 2007 un nou tram conectant Quart de Poblet en la ret del Metro de Valencia.

Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten Quart de Poblet en Valéncia i atras localitats (vore enllaços).

Barris i pedanies

En el terme municipal de Quart de Poblet es troben també els sigüents núcleus de població:

  • Barri San Jerónimo.
  • Barri del Cristo.
  • Barri San José.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Quart de Poblet limita en les localitats de Aldaya, Chirivella, Chiva, Manises, Mislata, Paterna, Ribarroja del Túria i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Quart de Poblet es probablement de fundació romana. Ya el historiador Euriclidión descriu en la seua obra com els veïns de Quartum ajudaren a l'exércit de Aníbal al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí quartum miliarium, que fa alusió a la distancia que lo separa de Valéncia. Com vestigis d'aquella epoca perviuen restos del pont romà i l'Acueducte Els Arquetes.

No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en la història de Valéncia: Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, liderà en Quart de Poblet una significativa batalla contra les forçes almoràvides, que porta el nom de la Vila i apareix refleixada en el Cantar de Mío Cid; i en les fonts destaca la alusió al Castell de Quart, actualment desaparegut.

Després de la Reconquista, el rei Jaume I d'Aragó donà el Castell, la Vila de Quart i l'alqueria d'Aldaya al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el Llibre del Repartiment -folio 78-vº, asiento nº 1472- consta que, en data 7 de giner de 1244, Jaume I diu, textualment: "A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.

Fon en 1287 quando Quart de Poblet, per decisió del rei Alfonso II de Aragó quedà baix jurisdicció del Monasteri de Santa Maria de Poblet, panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de San Vicente de la Roqueta. De fet, un monje de San Vicente continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En 1332, el rei Alfonso IV de Aragó donà permís al abad de Poblet, Ponç de Copons, per a expulsar als mudéjars i en 1334 otorgà la carta de poblament a 52 families de Catalunya i Aragó, que feren de Quart de Poblet el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per Juan Álvarez Mendizábal en 1835. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.

La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció se construyó en el segle XIV, encara que fon reedificada en el segle XVIII en estil barroc, i també es situa entre 1310 i 1320 la construcció de l'ermita de Sant Onofre, després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.

El 14 de juny de 1630, reunits el retor de Quart de Poblet, fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la Verge de la Llum patrona de la Vila. Era Papa Urbano VIII.

La Procesió de Sant Onofre, una de les tradicions més arraigades en Quart de Poblet, naix el 8 de juny de 1723 després d'una época de sequíes. Set décades després, Aldaya guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.

A lo llarc del segle XIX, els habitants de Quart de Poblet participaren en la Guerra de la Independència(Combate de San Onofre), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la anomenada Batalla de Sant Onofre (27 de juny de 1808), les tropes de la Divisió Valéncia estaben capitaneades pel brigadier Saint-Marc. El Papa León XIII declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en 1885, patró principal de la Vila; foren fundades l'Agrupació Musical L'Amistat i la Cooperativa San José, i el 23 de maig de 1889 un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies Valéncia-Ribarroja del Túria.

Ya en el segle XX, el municipi es convirtí en el punt d'inici del anomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu Túria després de la trágica riuada de 1957 en l'objetiu de que no atravessara Valéncia. Pel seu terme discurrix l'autovia A-3, que unix Valéncia i Madrit, lo que ha propiciat el desenrroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, Quart de Poblet contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys després la arribada de persones procedents principalment d'Andalucia, Aragó, Regió de Murcia i Castilla-La Mancha, que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 26.000 habitants.

El 19 de abril de 1979 es va constituir en Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic, després de la guerra civil espanyola de 1936.

En la actualitat, Quart de Poblet viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de MetroValencia a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la llínea C4 de Cercaníes Valéncia entre Vara de Quart i Quart de Poblet deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'Aeroport de Valéncia i els núcleus urbans de Quart de Poblet i Manises en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.