Suècia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:16 23 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya')
Anar a la navegació Anar a la busca
Konungariket Sverige
Regne de Suècia
Flag of Sweden.svg Great coat of arms of Sweden.svg
EU-Sweden.svg

Capital: Estocolm
Ciutat més poblada:
Forma de Govern: Monarquia parlamentària
President: Stefan Löfven
Llengües: Suec
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 450 295
Població:
Densitat: 20,6
Gentilici:
Moneda:
Prefix Telefònic: +46
Us Horari:
Domini de Internet: {{{Domini}}}
Membre de: {{{Membre de:}}}


Suècia, oficialment Regne de Suècia (en suec: Konungariket Sverige), és un país escandinau d'Europa del Nort que forma part de l'Unió Europea. Llimita al nort en Noruega i Finlàndia, al est en Finlàndia i el golf de Bòtnia, al sur en el mar Bàltic i al oest en el mar del Nort i Noruega. Té fronteres terrestres en Noruega i Finlàndia, i està conectat a Dinamarca pel pont d'Oresund. La capital és Estocolm.

Durant molt temps va ser un important exportador de ferro, coure i fusta. La millora dels transports i les comunicacions ha permés l'explotació a gran escala de bens naturals, sobretot la fusta i el mineral de ferro. En la década de 1980, la escolarisació universal i la industrialisació varen permetre al país desenrollar una exitosa indústria manufacturera. Té una rica oferta de energia hidràulica, pero carix de petròleu i de jaciments de carbó importants. En el sigle XX es va ubicar constantment entre els països en millor Índex de Desenroll Humà (IDH), actualment ocupant la catorzena posició.

La Suècia moderna va sorgir de l'Unió de Kalmar en l'any 1397, i de l'unificació del país pel rei Gustavo Vasa en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el Imperi suec. La major part dels territoris conquistats fòra de la península escandinava es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de Norrland i Österland es va perdre front a Rússia en l'any 1809. Des de 1814, no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de pau i neutralitat en temps de guerra.

Demografia

A fins de decembre de 2010, la seua població total va ser estimada en 9.415.570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del 12 d'agost de 2004 la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En l'any 2007, aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'Escandinàvia. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els països nòrdics, originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de països en conflictes. El país es va transformar d'una nació de emigrants en concloure la Primera Guerra Mundial, en un país de immigrants despuix de la Segona Guerra Mundial. En l'any 2006, l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen escomençar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any.

Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de Finlàndia, seguits de persones naixcudes en Iraq, l'antiga Yugoslàvia, Somàlia, Alemanya, Dinamarca, Noruega, Turquia, Polònia, Romania, Rússia, Síria, Líban, Chile i Iran. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de assiris i cristians siris.

L'immigració provinent d'atres països nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de 1968 i 1970 en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en 1967, les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques.

Religió

Abans del sigle XI, predominava la religió nòrdica en la que es rendia cult als deus Æsir, o Ásatrú en el seu centre en el Temple d'Upsala. En la cristianisació, les lleis del país varen ser canviades, prohibint adorar a atres deïtats fins als últims anys del sigle XIX. En 1530 despuix de la Reforma Protestant, Olaus Petri, seguidor de les idees de Martín Luter, va portar a terme la separació entre l'Iglésia i l'Estat suec, al mateix temps que va abolir l'autoritat dels bisbes catòlic romans. D'esta manera el luteranisme es va adoptar com a religió en gran part del país, procés que va aplegar al seu fi en el Concili d'Upsala en 1593.

Enllaços externs

Commons


Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia