Diferència entre les revisions de "Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croàcia]]'''
+
|File:Flag of Croatia.svg|thumb|center|100px|[[Croàcia]]]]
 
|[[Zagrep]]
 
|[[Zagrep]]
 
|1 de juliol de 2013
 
|1 de juliol de 2013
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Dinamarca}} '''[[Dinamarca]]'''
+
|File:Flag of Dinamarca.svg|thumb|center|100px|[[CDinamarca]]]]
 
|[[Copenhague]]
 
|[[Copenhague]]
 
|1 de giner de 1973
 
|1 de giner de 1973
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Slovakia}} '''[[Eslovàquia]]'''
+
|File:Flag of Solovakia.svg|thumb|center|100px|[[Eslovàquia]]]]
 
|[[Bratislava]]
 
|[[Bratislava]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004

Revisió de 10:37 4 jul 2021

Bandera de l'Unió Europea

L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.

Estats membres

Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
Berlin 25 de març de 1957
Viena 1 de giner de 1995
Brusseles 25 de marzo de 1957
Sofia 1 de giner de 2007
Nicosia 1 de maig de 2004
thumb|center|100px|Croàcia]] Zagrep 1 de juliol de 2013
thumb|center|100px|CDinamarca]] Copenhague 1 de giner de 1973
thumb|center|100px|Eslovàquia]] Bratislava 1 de maig de 2004
Flag of Slovenia.png Eslovènia Liubliana 1 de maig de 2004
Flag of Spain.png Espanya Madrit 1 de giner de 1986
Flag of Estonia (1990–2006).png Estònia Tallin 1 de maig de 2004
Flag of Finland.png Finlàndia Helsinki 1 de giner de 1995
Flag of France.png França París 25 de març de 1957
Flag of Greece.png Grècia Atenes 1 de giner de 1981
Flag of Hungary.png Hongria Budapest 1 de maig de 2004
20px Irlanda Dublin 1 de giner de 1973
Flag of Italy (1946–2003).png Itàlia Roma 25 de març de 1957
20px Letònia Riga 1 de maig de 2004
Flag of Lithuania.png Lituània Vilna 1 de maig de 2004
Luxemburc Luxemburc 25 de març de 1957
20px Malta La Valeta 1 de maig de 2004
Països Baixos Àmsterdam 25 de març de 1957
20px Polònia Varsòvia 1 de maig de 2004
20px Portugal Lisboa 1 de giner de 1986
20px Regne Unit Londres 1 de giner de 1973
República Checa Praga 1 de maig de 2004
Flag of Romania.png Romania Bucarest 1 de giner de 2007
20px Suècia Estocolm 1 de giner de 1995

Referències


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia