Àfrica Occidental Francesa

Erro al crear miniatura:

Àfrica Occidental Francesa

El Àfrica Occidental Francesa (en francés: Afrique-Occidentale française, AOF) va ser una federació d'huit territoris colonials francesos en l'Àfrica Occidental: Mauritània, Senegal, Sudan francés (actual Mali), Guinea francesa (actual Guinea), Costa d'Ivori, Alt Volta (actual Burkina Faso), Dahomey (actual Benín) i Níger. La federació va existir des de 1895 fins a 1958. La seua capital va ser Saint-Louis (Senegal) fins a 1902, i després Dakar fins al colapse de la federació en 1960.

Història

Erro al crear miniatura:

Louis-Gustave Binger firmant el tractat en els líders de Famienkro, 1892, en l'actual Costa d'Ivori.

fins despuix de la Segona Guerra Mundial, casi cap dels africans que vivien en la colónies d'ultramar era ciutadà de França. Més be, eren "súbdits francesos", sense drets davant la llei, drets de propietat, dret a viajar, disentir o votar. L'excepció varen ser les Quatre Comunas de Senegal: eixes àrees havien segut ciutats de la chicoteta colónia de Senegal en 1848 quan, en l'abolició de l'esclavitut per part de la Segona República francesa, tots els residents de França varen obtindre els mateixos drets polítics. Qualsevol que poguera provar que havia naixcut en estos pobles era llegalment francés. Podien votar en les eleccions parlamentàries, que anteriorment havien estat dominades per residents blancs i mestizos de Senegal.

Les Quatre Comunas de Senegal tenien dret a elegir un diputat per a representar-les en el parlament francés en 1848-1852, 1871-1876 i 1879-1940. En 1914 Blaise Diagne va ser elegit com el primer africà en ser diputat per Senegal en el Parlament francés. En 1916, Diagne va impulsar una llei a través de l'Assamblea Nacional (loi Blaise Diagne) que otorgava ciutadania plena a tots els residents de les cridades Quatre Comunas. A canvi, va prometre ajudar a reclutar a millons d'africans per a lluitar en la Primera Guerra Mundial. A partir de llavors, tots els africans negres de Dakar, Gorée, Saint-Louis i Rufisque podien votar per a enviar un representant a l'Assamblea Nacional francesa.

Mentres els francesos participaven en el repartiment d'Àfrica en les décades de 1880 i 1890, varen conquistar grans àrees de l'interior i, al principi, les varen governar com a part de la colónia de Senegal o com a entitats independents. Estes àrees conquistades generalment estaven governades per oficials de l'eixèrcit francés i es denominaven "territoris militars". A fins de la década de 1890, el govern francés va començar a frenar l'expansió territorial de les seues "oficials sobre el terreny" i va transferir tots els territoris a l'oest de Gabon a un sol governador en sèu en Senegal, que depenia directament del Ministre d'Assunts Exteriors. El primer governador general de Senegal va ser nomenat en 1895 i, en 1904, els territoris que supervisava es varen denominar formalment Àfrica Occidental Francesa (AOF). Gabon es convertiria més vesprada en la sèu de la seua pròpia federació Àfrica Equatorial Francesa (AEF), que devia fer frontera en el seu veí occidental en l'actual frontera entre Chad i Níger.

Originalment creada en 1895 com l'unió de les colónies de Senegal, Sudan francés, Guinea francesa i Costa d'Ivori, la federació va ser establida de manera permanent en 1904 en un governador general en base primer en Saint-Louis, després (des de 1902) en Dakar, abdós en Senegal, l'establiment francés més antic.

Erro al crear miniatura:

Natius africans obligats a treballar per a la construcció del ferrocarril de Guinea, 1904.

Erro al crear miniatura:

Afrique occidentale française, informe de relacions comercials, que mostra el perfil d'una Fula dòna, giner-març de 1938.

En 1905, els francesos varen abolir oficialment l'esclavitut en la major part de l'Àfrica Occidental Francesa. De 1906 a 1911, a mida que alvançava l'emancipació, més d'un milló d'esclaus en l'àrea varen fugir dels seus amos a llars anteriors.

Despuix de la caiguda de França en juny de 1940 i les dos batalles de Dakar contra les forces de la França Lliure en juliol i setembre de 1940, les autoritats d'Àfrica Occidental varen declarar la seua llealtat al règim de Vichy, de la mateixa manera que la colónia del Gabon francés en el AEF. Gabon va caure davant la França Lliure despuix de la batalla de Gabon en novembre de 1940, pero Àfrica Occidental va permanéixer baix el control de Vichy fins al desembarc aliat en el nort d'Àfrica en novembre de 1942.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, el govern francés va iniciar un procés d'extensió de drets polítics llimitats en les seues colónies. En 1945, el govern provisional francés va assignar dèu escans a l'Àfrica Occidental Francesa en la nova assamblea constituent convocada per a redactar una nova Constitució francesa. D'estos, cinc serien elegits per ciutadans (que només en les Quatre Comunas podia aspirar a guanyar un africà) i cinc per súbdits africans. Les eleccions varen destacar a una nova generació d'africans educats en França. El 21 d'octubre de 1945 varen ser elegits sis africans, els ciutadans de les Quatre Comunas varen elegir Lamine Guèye, Senegal/Mauritània Léopold Sédar Senghor, Costa d'Ivori/Alt Volta Félix Houphouët-Boigny, Dahomey/Togo Sourou-Migan Apithy, Soudan-Níger Fily Dabo Sissoko, i Guinea Yacine Diallo. Tots varen ser reelegits a la 2.ª Assamblea Constituent el 2 de juny de 1946.

Erro al crear miniatura:

Tombuctú en el Sudan francés.

En 1946, la loi Lamine Guèye va otorgar alguns drets de ciutadania llimitats als natius de les colónies africanes. l'Imperi francés va passar a cridar-se Unió Francesa el 27 d'octubre de 1946, quan es va establir la nova constitució de la Quarta República. A fins de 1946, baix esta nova constitució, cada territori podia per primera volta (exceptuant les Quatre Comunas) elegir representants locals, encara que en un sufragi llimitat, per als consells generals recent establits. Estos òrguens electes solament tenien poders consultius llimitats, encara que aprovaven els presuposts locals. La loi Cadre del 23 de juny de 1956 va dur el sufragi universal a les eleccions celebrades despuix d'eixa data en totes les colónies africanes franceses. Les primeres eleccions baix sufragi universal en Àfrica Occidental Francesa varen ser les eleccions municipals de finals de 1956. El 31 de març de 1957, baix sufragi universal, es varen portar a terme eleccions per a l'assamblea territorial en cada una de les huit colónies (Togo, com territori en fideicomiso de l'ONU, estava en esta etapa en una trayectòria diferent). Els líders dels partits guanyadors varen ser designats per als càrrecs recentment instituïts de vicepresidents dels respectius consells de govern; els governadors colonials francesos varen permanéixer com a presidents.

La Constitució de la Quinta República francesa de 1958 va canviar novament l'estructura de les colónies de l'Unió Francesa a la Comunitat Francesa. Cada territori es convertiria en un "protectorat", en l'assamblea consultiva nomenada Assamblea Nacional. El governador designat pels francesos va passar a cridar-se "Alt Comissionat" i es va convertir en cap d'Estat de cada territori. L'Assamblea nomenaria a un africà com cap de Govern en poders consultius al cap d'Estat. Llegalment, la federació va deixar d'existir despuix del referèndum constitucional francés de setembre de 1958 per a aprovar esta Comunitat Francesa. Totes les colónies varen votar per permanéixer en la nova estructura, llevat Guinea que va votar abrumadoramente per l'independència. En 1960, una nova revisió de la constitució francesa, obligada pel fracàs de la guerra d'Indochina francesa i les tensions en Argèlia, va permetre als membres de la Comunitat Francesa canviar unilateralment les seues pròpies constitucions. Senegal i l'antic Sudan francés es varen convertir en la Federació de Mali (1960-1961), mentres que Costa d'Ivori, Níger, Alt Volta i Dahomey varen formar posteriorment l'Unió Sahel-Benín de curta duració, més tarde el Consell de la Entente.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Àfrica Occidental Francesa en 1913.

Erro al crear miniatura:

Mapa de les sèt colónies del AOF en 1936. L'octava colónia, l'Alt Volta francés, en este periodo es trobava parcelada entre els seus veïns. El Sudan francés també conté una gran part de lo que hui és la mitat oriental de Mauritània.

En una superfície d'uns 4 689 000 km² (majorment l'interior desértico o semidesértico de Mauritània, Mali i Níger) que s'estén des del punt més occidental d'Àfrica fins a les profunditats del Sahara, la federació albergava a més de dèu millons d'habitants en la seua creació, i uns 25 millons al moment de la seua dissolució. El AOF incloïa tota la vall del riu Senegal, la major part de la vall del riu Níger i la major part de la regió del Sahel d'Àfrica Occidental. També incloïa boscs tropicals en Costa d'Ivori i Guinea, les terres altes de Futa Yallon i les montanyes Aïr de l'actual Níger.

Territoris

• Alt Volta francés (actualment Burkina Faso)
• Costa d'Ivori francesa
• Dahomey francés (actualment Benín)
• Guinea francesa
• Mauritània francesa
• Níger francés
• Senegal francés
• Sudan francés (actualment Mali)
• Togolandia francesa (actualment Togo)
• Enclavaments de Forcados i Badjibo (en l'actual Nigèria)

Erro al crear miniatura:

Estadístiques dels territoris de l'Àfrica Occidental Francesa en 1957.

Vore també

• Anex:Colónies i protectorats francesos
• Imperi colonial francés
• Àfrica Equatorial Francesa

Bibliografia

• Aldrich, Robert (1996). Greater France: a History of French Overseas Expansion, Palgrave Macmillan. ISBN 0-312-16000-3.
• Conklin, Alice L. (1998). A Mission to Civilize: the Republican Idea of Empire in France and West Africa 1895–1930, Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-2999-9.
• Delavignette, Robert. Freedom and Authority in French West Africa (Routledge, 2018).
• Devereux, David R. (2005). «Colonial Federations: French West Africa», Encyclopedia of African History, Fitzroy Dearborn, pp. 261–262. ISBN 1-135-45670-4.
• Gamble, Harry (September 2017). Contesting French West Africa: Battles over Schools and the Colonial Order, 1900-1950, University of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-9549-0.
• Langley, Michael. "Bizerta to the Bight: The French in Africa." History Today. (Oct 1972), pp 733–739. covers 1798 to 1900.
• Lusignan, Guy De (1969). French-speaking Africa Since Independence, London: Pall Mall Press.
• Manning, Patrick (1998). Francophone Sub-Saharan Africa, 1880–1995, Cambridge University Press. ISBN 0-521-64255-8.
• Suret-Canale, Jean (1971). French Colonialism in Tropical Africa, 1900–1945, New York: Pica Press. ISBN 0-87663-702-0.
• (1969) French West Africa, 2nd edició, New York: Greenwood Press.
• Young, Crawford (1997). The African Colonial State in Comparative Perspective, Yale University Press. ISBN 0-300-06879-4.
• (1921) «France: Africa: French West Africa and the Sahara», Statesman's Year-Book, London: Macmillan and Co., pp. 895–903.