Anar al contingut

A.D. Anno Domini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

A.D. Anno Domini és una miniserie para televisió anglo-italiana de dotze episodis, rellevant pel seu ampli repartiment d'estreles del cine. Va ser dirigida per Stuart Cooper en 1982, i escrita per Anthony Burgess i Vincenzo Labella. La seua música va ser composta per Lalo Schifrin.

Tracta sobre la vida de les primeres comunitats cristianes narrades en els Fets dels Apòstols els personages principals dels quals són Pedro i Pablo.

Argumente

[editar | editar còdic]

La série té multitut de personages i intrigues, entre ells personages històrics com sant Pedro i Pablo de Tarso, ademés dels césares des de Tiberio a Nerón. Els guions es basen en la crònica Vides dels dotze césares escrita per Suetonio. Els personages principals en la trama són dos judeus i dos romans: Caleb el zelote i la seua germana Sarah; Julius Valerius, un guàrdia imperial i Corinna, una dòna gladiadora.

Caleb és condenat a mort mentres que la seua germana Sarah és enviada a Roma com esclava. Caleb és rescatat i decidix anar a Roma despuix de la seua germana. Per a això es fa gladiador baix el nom de Metelo, en l'escola de gladiadores s'enamora de Corinna. Sarah acaba sent sirvienta en la casa de Calígula ans que este assessine al seu pare adoptiu, l'emperador Tiberio, i es convertixca en nou césar. Julius Valerius es troba en ella i s'enamora, pero quan té notícies de que van a vendre-la decidix demanar diners a uns comerciants judeus per a poder comprar-la i salvar-la d'un destí molt pijor. Caleb s'entera de que Sarah està viva, pero s'escandalisa quan s'entera de que ella també vol a Julius i que van a casar-se.

Valerius i Caleb participen en la conspiració per a assessinar a Caligula. El nou emperador és Claudio qui expulsa als judeus de Roma, pero Sarah pot quedar-se en estar ya casada en un romà. Temps despuix Claudio és enverinat per la seua esposa Agripina i el nou emperador és el cruel Nerón.

Julius Valerius coneix a Pablo de Tarso quan li encarreguen que ho escolte com a presoner. Les seues paraules li causen una fonda impressió i tant ell com la seua esposa Sarah es convertixen al cristianisme.

Nerón crema Roma i seguint el consell del seu favorit Tigelino culpa als cristians. Sant Pedro i sant Pablo són eixecutats i en el circ es prepara una carniceria en jóvens cristians que seran destrossats per gossos de guerra per a diversió del populacho. Caleb i Corinna boten a l'arena i maten als gossos, el públic els aclama i el césar no s'atrevix a prendre represàlies. Valerius, asqueado de la corrupció i crueltat de l'imperi, decidix renunciar a la seua carrera militar i es va de Roma en la seua família.

El papa Lli, que succeïx a Pedro com a líder dels cristians, enterat de que Corinna no pot quedar-se embarassada, li entrega un chiquet que va perdre als seus pares durant la persecució de Nerón per a que ella i Caleb ho adopten i ho eduquen en la fe dels seus pares. Ells criden al chiquet "Joshua".

Curiositats

[editar | editar còdic]

Luca Prodan, líder de la banda de roc argentí Sum, té el paper de guàrdia de la presó en l'escena de la miraculosa lliberació de sant Pedro.