Acesulfamo-K
El acesulfamo de potassi, conegut també com acesulfamo-K (K és el símbol del potassi), és un edulcorante artificial acalórico [1] En l'Unió Europea se li identifica baix el còdic d'aditiu E-950.[2] Va ser descobert accidentalment en 1967 pel químic alemà Karl Clauss en els laboratoris Hoechst AG.[3] Sobre la seua estructura química, es tracta de la sal de potassi del 6-metil-1,2,3-oxatiazina-4-ona-2,2-diòxit.[4] És una pols blanca cristalina en fòrmula Plantilla:Chem i pes molecular de 201,24 g/mol.[5]
Propietats
[editar | editar còdic]El acesulfamo de potassi és aproximadament 200 voltes més dolça que la sacarosa (sucre de taula), té un dulzor similar al aspartamo, dos terços el de la sacarina i un terç el de la sucralosa. De la mateixa manera que la sacarina, té un regust llaugerament amarc, en especial en altes concentracions. Kraft Foods va patentar en Estats Units l'us del ferulato de sodi per a emmaixquerar el amargor del acesulfamo. Esta palesa va expirar en 2006.[6]
A sovint s'usa conjuntament en atres edulcorantes —generalment sucralosa o aspartamo—. Estes mescles tenen fama de proporcionar un sabor més semblat al de la sacarosa, per lo que el seu us està molt estés en productes en els que es tracta de substituir el sucre imitant el seu sabor.[7] El tamany de les partícules de acesulfamo és molt menor al de la sacarosa, lo que favorix que les mescles en atres edulcorantes siguen més uniformes.[8]
Al contrari que el aspartamo, el acesulfamo potásico és un compost que es manté estable en aplicar calor, lo que permet el seu us en aliments que requerixen ser horneados o cuinats.[9]
Us alimentici
[editar | editar còdic]
L'us del acesulfamo potásico en l'indústria alimentària està àmpliament estés. Este aditiu proporciona un sabor dolç sense afectar a la resposta glucémica de l'organisme i prescindint de l'alta concentració calòrica dels sucres.
S'utilisa habitualment per a endulzar chicles, refrescs, begudes no alcohòliques, làcteus, confitería, darreries, pa, etc. Degut a que carix de valor nutricional, és molt popular el seu us en els productes etiquetats com a «llaugers», «0% sucres» i en productes per a diabètics. També és habitual el seu us com excipient en productes farmacèutics, en especial en aixarops, medicaments solubles o masticables, en els que s'utilisa per a fer més agradable el seu sabor.[9]
La dosis acceptada per a consum humà en funció del pes corporal és de 15 mg/kg al dia.[10]
El seu consum va ser autorisat per primera volta en Regne Unit en 1983, i des de llavors ha segut autorisat en la majoria de països. Estats Units va aprovar el seu us en 1988.[10] L'Unió Europea ho va incloure en la llista d'aditius segurs en la directiva 94/35/CE de juny de 1994.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La seguritat dels edulcorantes en l'Unió Europea.». Federació Argentina de graduats de Nutrició. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2010. Consultat el 20 d'agost de 2010.
- ↑ «EU Approved additives and I Numbers» (en en).
- ↑ “Oxathiazinone Dioxides - A New Group of Sweetening Agents” (1973). Angewandte Chemie International Edition 12 (11): 869–876. doi:.
- ↑ FAO. Monograph 1 (2006) Acesulfame Potassium.
- ↑ “Commercial, Synthetic Nonnutritive Sweeteners” (1998). Angewandte Chemie International Edition 37 (13–14): 1802–1817. doi:.
- ↑ «Palés dels Estats Units 5.336.513».
- ↑ Doneu RC. «Personalisació de perfils de dolçor». Food Product Design. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2014. Consultat el 16 de maig de 2018.
- ↑ Mullarney, M.; Hancock, B.; Carlson, G.; Ladipo, D.; Langdon, B.(2003).
- 257, 227–236.
- ↑ 9,0 9,1 «Home - WHO - Prequalification of Medicines Programme». Consultat el 2 de març de 2017.
- ↑ 10,0 10,1 Whitehouse, C.; Boullata, J.; McCauley, L. The potential toxicity of artificial sweeteners. AAOHN J. 2008, 56, 251-9 quiz 260.
- ↑ Publicacions de la UE (ed.): «Directiva del Parlament Europeu i el Consell d'Europa 94/35/EC del 30 de juny de 1994 de edulcorantes i el seu us en productes alimenticis» (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acesulfamo-K» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.