Anar al contingut

Sucralosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La sucralosa és un organoclorado utilisat com edulcorante artificial i substitut del sucre. Actua en els receptors produint el sabor dolç i estimulant la secreció hormonal. La major part de la sucralosa ingerida no s'assimila en l'organisme, per lo que és acalórico.[1] En l'Unió Europea està regulat com a aditiu baix el còdic E955. La seua síntesis es conseguix per la halogenación de sacarosa (sucre comú), reemplaçant selectivament tres dels grups hidroxilo en les posicions C1, C4 i C6 per a donar el disacárido 1,6-dicloro-1,6-dideoxifructosa4-clor-4-deoxigalactosa. El seu poder edulcorante és de 320 a 1000 voltes major que la sacarosa,[2] tres voltes major que el del aspartamo i l'acesulfamo K, i dos voltes el de la sacarina. No s'ha demostrat que el consum de edulcorantes no nutritius siga efectiu per a la pèrdua de pes, i alguns estudis reporten que s'associa en aument de pes i risc de malalties coronarias en consum alts o cantitats no recomanades.[3] L'ingesta diària recomanada (IDR) de sucralosa és de 0–15 mg/kg/dia.[4]

La sucralosa està àmpliament considerada com un compost estable a temperatura ambiente i segur per al seu us a temperatures elevades (per eixemple, en aliments horneados), existixen evidències de que pot escomençar a descompondre's a partir dels 119 graus Celsius.[5]

Història

[editar | editar còdic]

La sucralosa va ser descoberta en 1976 de forma accidental per Shashikant Phadnis, estudiant del King's College de Londres en Regne Unit, qui en un grup de treball junt en investigadors del Queen Elizabeth College que intentaven sintetisar sucres halogenados en l'Universitat de Londres va comprendre mal una instrucció i va agregar clor al sucre.[6]

En 1991, l'us de la sucralosa va ser aprovat en Canadà. En 1993, en Austràlia. En 1996, en Nova Zelanda. En 1998, l'Agència de Drogues i Aliments d'Estats Units va aprovar el seu us en quinze categories d'aliments.[2]

En l'Unió Europea també es coneix en el còdic d'aditiu E955.

És aproximadament 600 voltes més dolça que la sacarosa (sucre comú),[7] casi el doble que la sacarina i 3,3 voltes més que l'aspartamo.

Descripció

[editar | editar còdic]

La sucralosa se sintetisa per halogenación selectiva de sacarosa, reemplaçant els tres grups hidroxilo de la molècula per 3 àtoms de clor per a obtindre 4-clor-4-desoxi-α-D-galactopiranósido d'1,6-dicloro-1,6-didesoxi-β-D-fructofuranosilo o C12H19Cl3O8.[8]

A diferència del aspartamo, la sucralosa és termoestable i resistix les variacions del pH; pot usar-se en pasticeria o en productes de llarga vida.

Un estudi de 2013 va referir la formació de composts tòxics en calfar olis en presència de grans cantitats de sucralosa.

La sucralosa és mínimament absorbida pel cos, i la majoria és excretada per l'organisme sense canvi.[9][10] La sucralosa pertany a la classe de químic anomenada órganoclorados, alguns dels quals són altament tòxics o carcinogénicos,[11] no obstant, la presència de clor en un compost orgànic de cap manera garantisa toxicitat. La via a través de la qual la sucralosa és metabolizada, pot sugerir un risc reduït de toxicitat. Per eixemple, la sucralosa és extremadament insoluble en greixos i per lo tant no s'acumula en estes a diferència d'atres órganoclorados, la sucralosa tampoc es degrada ni pert els seus clor.[12]

La sucralosa, pel seu alt poder endulzante, i per lo tant a la poca cantitat usada, és un dels edulcorante que a penes aporta calories fabricant-se a partir del sucre i s'utilisa per a endulzar begudes de baixes calories i aliments processats. El seu sabor és similar al de la sacarosa i no sol deixar regust desagradable, a diferència d'atres endulzantes com la sacarina o l'aspartame.

La major part de la sucralosa ingerida no s'absorbix en el tracto gastrointestinal, sino que es excreta directament en les heces, pero entre l'11 i el 27 % s'absorbix.[7] La major part de la sucralosa absorbida en el tracto gastrointestinal és filtrada del torrent sanguíneu pel renyó i eliminada en l'orina, mentres que un 20 a 30 % es metaboliza.[7]

Formulació recents de companyies com Sucralín utilisen maltodextrina resistent, que es pot categorizar com a fibra. Inclús dextrinas específiques en un aporte calòric casi inexistent.cita requerida

La seguritat de la sucralosa ha segut homologada per les autoritats reguladores, incloent la FDA (Administració de Drogues i Medicaments) dels EE. UU., l'EFSA (Autoritat Europea de Seguritat Alimentària), Health Canada, Estàndarts Alimentaris d'Austràlia i Nova Zelanda, el Consell Japonés de Sanitat Alimentària i el Comité Conjunt d'Experts en Aditius Alimentaris (JECFA) de l'Organisació d'Aliments i Agricultura, de l'Organisació Mundial de la Salut.Plantilla:CR

La sucralosa va ser aprovada per la FDA com edulcorante de taula en 1998, la qual cosa va ser seguit per la seua aprovació com edulcorante d'us general en 1999. Abans d'aprovar la sucralosa, la FDA va examinar més de 100 estudis de seguritat que s'havien realisat, incloent estudis per a evaluar el risc de càncer. Els resultats d'estos estudis no varen mostrar evidència de que estos edulcorantes causaren càncer ni presentaren atres amenaces per a la salut humana -Institut Nacional del Càncer dels EE. UU.[13]

Alguns dels efectes de la sucralosa en el ser humà són:[2][14]

Les evaluacions regulatorias disponibles no han identificat un risc genotóxico o carcinogénico de la sucralosa en els usos autorisats.[2][14] L'ingesta diària admissible establida per l'Administració d'Aliments i Medicaments d'Estats Units és de 5 mg/kg de pes corporal/dia.[15] En 2026, l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària va mantindre l'ingesta diària admissible de 15 mg/kg de pes corporal/dia i va concloure que l'exposició estimada en l'Unió Europea no plantejava preocupació de seguritat per als usos autorisats, encara que va senyalar incertituts sobre productes de degradació que podrien formar-se en usos domèstics en calfament prolongat, com horneado o fritura.[16] L'Institut Nacional del Càncer d'Estats Units resumix que els estudis disponibles no han trobat evidència de que la sucralosa cause càncer en humans.[17]

En maig de 2023, l'Organisació Mundial de la Salut va recomanar no usar edulcorantes sense sucre per a controlar el pes corporal o reduir el risc de malalties no transmisibles. La recomanació va ser condicional, no s'aplicava a persones en diabetis preexistente i no constituïa una reevaluació toxicológica de la seguritat de edulcorantes concrets ni dels seus llímits màxims d'ingesta.
La segona Conferència de la Casa Blanca sobre Fam, Nutrició i Salut ha generat interés en la seguritat alimentària, de la mateixa manera que les noves recomanacions de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) que soliciten més investigació sobre els edulcorantes artificials pels possibles riscs de càncer.[18]
L'estudi de 2023 publicat en Journal of Toxicology and Environmental Health, va trobar que un metabòlit de la sucralosa, cridat sucralosa-6-acetat, és genotóxico. La cantitat de sucralosa-6-acetat en una sola beguda diària endulzada en sucralose, podria superar àmpliament el llindar de preocupació toxicológica per a la genotoxicidad que és de 0,15 µg/persona/dia.[19][20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Food Insight.Consultat el 15 Maig 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 J Toxicol Environ Health B Crit Rev.Taylor & Francis.16(7)
    399-451.doi:10.1080/10937404.2013.842523.Consultat el 2 de març de 2017.
  3. CMAJ.189(28)
    E929–E939.ISSN 0820-3946.doi:10.1503/cmaj.161390.Consultat el 2020-10-01.
  4. Stephen-Camacho N.A.Perspect Nut Hum.SciELO.20(2)Consultat el 31 de maig de 2022.
  5. Scientific Reports.5
    9598.doi:10.1038/srep09598.
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Rodero2009
  7. 7,0 7,1 7,2 Friedman, Michael A. Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose. Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Chattopadhyay2014
  9. Daniel JW, Renwick AG, Roberts A, Sims J(2000).Food Chem Tox.38(S2)
    S115–S121.doi:10.1016/S0278-6915(00)00034-X.
  10. FDA approves new high-intensity sweetener sucralose
  11. www.ihealthtube.com The Synthetic Sweetener Splenda is a Poisonous Chlorocarbon - El endulzante sintètic Splenda és un tòxic chlorocarbon - en anglés - Consultat el 2015-06-22
  12. Bitter Battle over Truth in Sweeteners
  13. “Additional Information about High-Intensity Sweeteners Permitted for Use in Food in the United States”, artícul en anglés publicat en el lloc web de la FDA (Estats Units).
    Per a determinar la seguritat de la sucralosa, la FDA va examinar les senyes de més de 110 estudis realisats en sers humans i animals. Molts dels estudis estaven dissenyats per a identificar els possibles efectes tòxics, incloent els efectes cancerígenos, sobre la reproducció i neurològics. No es varen trobar efectes de dit tipo i l'aprovació de la FDA està basada en el descobriment de que la sucralosa és segura per al consum humà.
  14. 14,0 14,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Berry2016
  15. «Aspartame and Other Sweeteners in Food» (en anglés). Food and Drug Administration. Consultat el 5 de maig de 2026.
  16. «Re-evaluation of sucralose (I 955) as a food additive» (en anglés). Autoritat Europea de Seguritat Alimentària. Consultat el 5 de maig de 2026.
  17. «Artificial Sweeteners and Cancer» (en anglés). National Cancer Institute. Consultat el 5 de maig de 2026.
  18. DA Steindler. Sugar substitutes and taste enhancers need more science, sensitivity- and allergy-guided labeling. [Els substituts del sucre i els potenciadores del sabor necessiten més estudis científics i un etiquetage que tinga en conte la sensibilitat i les alèrgies]. NPJ Ciència dels Aliments .9 de decembre de 2023;7(1):64. doi: 10.1038/s41538-023-00240-z
  19. Schiffman S.(2023).Journal of Toxicology and Environmental Health.26(6)
    307-341.Consultat el 7 d'abril de 2024.
  20. Volodymyr V Tkach , Tetiana V. Morozova , Isabel O'Neill de Mascarenhas Gaivão , Natasha Gomes de Miranda , Yana G Ivanushko , José Inácio Ferrão de Paiva Martins , Ana Novo Fancs. Sucralose: A Review of Environmental, Oxidative and Genomic Stress. [Sucralosa: una revisió de l'estrés ambiental, oxidativo i genómico] Nutrients. 1 de juliol de 2025;17(13):2199. doi: 10.3390/nu17132199