Adansonia digitata

Adansonia digitata (Adansonia digitata)

Adansonia digitata, el baobab africà o arbre del pa de la mona, és el nom d'un arbre africà de la família de les malváceas.

Descripció

Els fulls són verts i compostes, i cauen quan escomença l'estació (més) seca de l'any. Les florés del baobab són hermafroditas, actinomorfas, blanques i en forma de mà (d'ahí el seu nom digitata, "en dits"). Produïxen un frut que sembla un meló menut. Els arbres apleguen a créixer fins a 25 m d'altura, pero la circumferència del seu tronc pot superar els 10 m, i alcançar els 28 m. És leñoso i la seua fusta és blana. Es calcula que alguns tenen una edat d'aproximadament 4.000 anys.^{cita requerida}

Distribució

És endèmic en les àrees semiáridas al sur del Sahara, en Àfrica, a on es troba en major abundància, pero degut a que pot habitar entre el nivell de la mar i els 1.250 metros d'altura, en clima càlit, s'han reportat espècimen en el centre i en l'est del continent. Baobab africà està associat en les sabanes tropicals; sent sensible a l'acumulació d'aigua i les gelades, i no es troba en àrees a on l'arena és profunda.

En el Parc nacional Kruger són més freqüents en les regions rocoses, com les montanyes Lebombo o entre Punda Maria i Pafuri.

Cultiu hogareño

És possible plantar llavors de baobab en tests per a cultiu hogareño. Es deu preparar la llavor, plantar i mantindre un conte rigorós. L'arbre necessita de temperatures mínimes de 12 °C. Durant els mesos de primavera i estiu regar diàriament en poca aigua procurant no donar aigua per demés. En els mesos d'autumne i hivern podar i no regar. L'arbre precisa molt poca aigua, en lo que és recomanable donar menys cantitat d'aigua que demés.

Importància econòmica i cultural

Us alimentici

La seua fruta, cridada carabassa del Senegal o pa de mona, és rica en fibra i és un excelent aliment, es produïx pasta i s'elabora en ell una beguda refrescant. En temporada de sequia els elefants, per a obtindre la humitat que contenen els baobabs, òbrin la fusta d'estos arbres en els seus claus.

En els fulls del baobab es pot fer una sopa i tribus com els Dogones de la Falla de Bandiagará (Mali) i abans els Telem aprofiten la seua corfa per a fabricar cordes.

Per últim, el baobab pot almagasenar fins a 120.000 litros d'aigua, lo que explica l'importància d'este jagant en l'entorn desértico d'Àfrica. La polpa del frut, harinosa i àcida, és comestible i s'usa per a fer begudes refrescants, semblades a limonadas. Per eixemple, en Senegal s'utilisa per a elaborar una de les seues begudes tradicionals, el bouye.

Fabricació de paper i cordajes (corfa).

Adansonia digitata MHNT

Les llavors negres i el clafoll gros dels seus fruts, proporcionen oli de taula i servixen parell fabricar esmalt. Els fulls jóvens es consumixen com a verdures. A partir de la corfa s'extrau l'alcaloide Adansonina, en cual és un antídot contra les fleches venenoses de les espècies de Strophantus. Els aborigen usen molt la seua corfa en fins medicinals (Bärtels, 2002).

Us medicinal

És febrífugo, suorífico, aperitiu, astringente. Els fruts donen una beguda usada per a la febra, també s'ha amprat per a la disenteria, pot ser un bon substitut de la quinina, encara que el seu sabor és intensament amarc.

El baobab en la lliteratura

Resulta inevitable que el baobab influïxca a la lliteratura africana, aixina que a lo manco devem citar el llibre de l'escritora senegalesa Ken Bugul (pseudónimo de Mariétou Mbaye), que va escriure El baobab que va enfollir, nom que desperta curiositat pels hàbits sedentarios i a la adusta presència del milenari arbre, que impressiona per la seua paciència.

Pero no només influïx a la lliteratura africana, també ho fa en la lliteratura espanyola, com ho demostra el llibre El caudillo de les mans roges de Gustavo Adolfo Bécquer, qui nos delecta en este paràgraf:

El sol llança els seus rajos perpendiculars sobre la terra. Els viagers, fatigats del seu trabajosa jornada, reposen a la vora del riu, a la font del qual s'aproximen. Un baobab corpulento i magnífic els presta la seua ombra, capaç de cobrir a una tribu de guerrers.

El Principito, autor francés Antoine de Saint-Exupéry, publicat en 1943, és un dels llibres més famosos de l'història. La novela fictícia té com a actors als baobabs, els qui, en les seues immenses raïls generen problemes.

La novela narra en cert caràcter còmic la relació entre chicotets planetes i els jagants baobabs, donant-li als baobabs renom internacional. En el capítul V plasma un curiós diàlec, en el que el Principito es mostra preocupat pels danys que podria ocasionar-li al seu diminut asteroide un baobab, per lo que recomana en émfasis: «¡Chiquets atenció als baobabs!». He ací la transcripció d'un fragment del capítul V:

L'escritor René Ferriot definix a estos arbres de la següent manera:

Els baobabs són arbres vagament estranys, obscens, plens d'una malaltia de gruixa, elefantitis fàlica. Tormentosos, fixats en els seus gests curts, les seues branques de fòcs artificials no allumenen res més que l'abisme dels seus troncs cavernosos, a on la fibra es nuga sobre una sequetat terrible, una prodigiosa durea que fabrica la llacor en res, en una gota de vapor sense existència. Els baobabs són en la sabana un pretext, una presència insòlita en un paisage auster.^{cita requerida}

El periodiste Guillermo Altars escriu en El PAIS sobre els Baobabs:

Els grandiosos arbres encarnen l'imaginació d'Àfrica i simbolisen, com els oms o els tejos en Espanya, la força de la comunitat

Guillermo Altars

Llegendes i mits

A lo llarc del Zambezi, les tribus creuen que els baobabs eren rectes i massa orgullosos. Els deus es varen enujar, els varen arrancar de raïl i els varen tirar al solc boca avall. Els esperits malignes ara causen mala sort a qualsevol que arreplegue les dolces flors blanques. Més específicament, un lleó els matarà. En el parc nacional Kafue, un dels baobabs més grans es coneix com "Kondanamwali" o el "arbre que menja donzelles". L'arbre es va enamorar de quatre belles donzelles. Quan varen aplegar a la pubertat, varen posar celós a l'arbre en trobar marits. Llavors, una nit, durant una tormenta, l'arbre va obrir el seu tronc i va dur adins a les donzelles. S'ha construït una casa de descans en les branques de l'arbre. En les nits de tormenta, encara se sent el plany de les donzelles encarcerades. Algunes persones creuen que les dònes que viuen en kraals a on abunden els baobabs tindran més fills. Açò és científicament plausible, ya que eixes dònes tindran un millor accés als fulls i frutes riques en vitamines de l'arbre per a complementar una dieta deficient en vitamines.

L'orde del baobab

És l'arbre emblemàtic de Madagascar perque en eixe país es concentra el major número d'espècies de adansonias, pero és el baobab la més coneguda internacionalment.

Suràfrica va establir la Orde del Baobab per a premiar als seus ciutadans excepcionals, entre les raons que justifiquen al Baobab per a denominar a este important reconeiximent, s'expressa:

• "El Baobab és un arbre tropical d'Àfrica, és símbol de resistència, tolerància, vida comunitària i longevitat. És valorat també com a manifestació de vitalitat, és un arbre dotat al mateix temps de propietats màgiques i utilitàries: Nos proporciona fibra para nostra roba i para nostres cuerdos i llaços, fruta i combustible entre atres productes. El baobab es distinguix per la seua estatura i l'apariència d'arbre que creix "des de dalt cap a avall" i fa sigles que és utilisat com el lloc en que es reunixen les comunitats d'Àfrica."

• "Els elements en el disseny de la medalla que s'otorga com a part del premi, simbolisen longevitat, respal a la comunitat, contribució i prosperitat orgànica."

• L'Orde del Baobab representa una contribunción excepcional i es premia a surafricans distinguits per servicis més allà del deure en les següents categories:

• Lluita per la democràcia
• Instauració de la democràcia i drets humans
• Construcció de la nació
• Pau i seguritat
• Periodisme, lliteratura, arts, cultura, deports i música
• Negocis i la economia
• Innovació en les cièncias, medicina i tecnologia
• Servici comunitari

L'Orde del Baobab s'otorga en tres classes:

• Classe 1 = Conseller Suprem de l'Orde del Baobab (Or)
• Classe 2 = Gran Conseller de l'Orde del Baobab (Argent)
• Classe 3 = Conseller de l'Orde del Baobab (Bronze)

Taxonomia

Adansonia digitata va ser descrita per Carlos Linneo i es considera que va ser publicat originalment en el apèndix de Species Plantarum 2, 1190, en 1753. No obstant, l'espècie no va contar en la validació del gènero fins a la seua publicació en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1144, 1382, en 1759.

Etimologia

Adansonia: nom científic que honra a l'sabio francés d'orige escocés que va descriure per primera volta a este arbre, Michel Adanson (1737-1806), i deriva directament del seu llinage.

digitata: epítet que s'inspira en la forma de "mà en dits" dels fulls d'este jagant africà.

Sinonímia

• Adansonia bahobab L.
• Adansonia integrifolia Raf.
• Adansonia scutula Steud.
• Adansonia situla (Lour.) Spreng.
• Adansonia sphaerocarpa A.Chev.
• Adansonia sulcata A. Chev.
• Baobabus digitata (L.) Kuntze
• Ophelus sitularius Lour.

Vejau també

• Brachychiton rupestris

Bibliografia

Flora of China Editorial Committee. 2007. Fl. China 12: 1–534. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Adansonia digitata.
• Baobab - The Tree of Life (Adansonia Digitata Timelapse)