Aléria

Archiu:Aléria.jpg

Aléria

Aléria (en idioma cors Aleria) és una comuna francesa, situada en el departament de l'Alta Còrsega i la regió de Còrsega.

Geografia

Aléria està construïda en la planura oriental corsa (de la que a voltes pren el seu nom), hui en l'encreuament de les carreteres nacionals N200 i N198. La comuna s'estén per les terres agrícoles circumdants, de l'estany de Teppe Rosse (a l'oest), de l'estany de Diana (al noreste), i la penitenciaría de Casabianda (al surest). Està travessada pel riu Tavignanu que ací desemboca en la mar Tirreno.

Història

Els primers signes d'ocupació per l'home de la planura de Aleria es remonten al 6000 a. C. Del Neolític a l'Edat de Ferro, els habitants de les afores vivien de la ganaderia i de l'agricultura, de la peixca en els estanys veïns, explotant poc a poc els recursos naturals, i desenrollant la metalúrgia.

En 565 a. C., els foceos expulsats d'Àsia Menor pels perses, varen fundar una colónia en la desembocadura del Rhotanos (Tavignanu): Alalia, en l'emplaçament actual de Aleria. Còrsega entra aixina en contacte en atres civilisacions mediterrànees, pel comerç especialment. La ciutat va ser poblada per les famílies dels immigrants grecs. Els autòctons no vénen a la ciutat més que per a comerciar pero veuen les seues vivendes rebujades cap a les altures i els boscs.

Els foceos varen introduir en Còrsega la vinya i l'olivera, varen importar ánforas i ceràmiques, varen desenrollar les arts, la lliteratura, varen construir edificis entre carrers i places traçades per urbanistes, i varen erigir un temple.

Els etruscs es varen interessar per la opulenta Alalia i es varen aliar en els cartagineses per a combatre la pirateria grega de Alalia i varen derrotar als foceos en la batalla naval de 535 a. C. Els foceos varen perdre xixanta de les seues naus i varen ser obligats a fugir en massa cap a Massalia o Itàlia. En l'emporio de Alalia poblacions etrusques i cartaginesas cohabitan en les gregues.

Pero la presència cartaginesa en este emporio cosmopolita atrau l'ira de Roma. Alalia és presa en 259 a. C. i pansa a cridar-se Aleria. Despuix de la conquista de l'illa, Sila establix un fort de legionaris. Augusto li promet ser la capital de Còrsega: allí viu el procurador del emperador en un palau. En el temps, Aleria adopta les costums romanes, allí es troba un fòrum romà, un pretori, viles, tendes, un temple, i termes.
Durant sèt sigles, constituïx el centre de la forta romanización de Còrsega i un gran port d'exportació de granit, minerals, oli i corcho.

La cristianización apareix molt pronte (cap al 60). Santa Devota és martirisada allí sobre el III. La llegenda diu que els seus restants mortals varen ser miraculosament conduïts a Mónaco en una barca guiada per una coloma.

Despuix de la caiguda de Roma, cap a el V, els vàndals que afluyen a Còrsega arrasen la ciutat. Duent en ells els germens de la malaria, tornen la presència humana impossible en la planura de Aleria durant els sigles venidors. Des de llavors l'història de la ciutat no és ben coneguda.

En el XV, els genoveses intenten en va reedificar la ciutat i construïxen un fort. La família De Matra té allí el seu lloc de mando i permaneix fidel a la República de Gènova fins a el XVIII, que els cors de l'interior lluiten per a lliberar-se dels genoveses.

El repoblament del lloc és en fi possible despuix de la Segona Guerra Mundial, gràcies al sanejament de la planura per l'eixèrcit nortamericà.