Anar al contingut

Altais

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Altais
Constelació Draco
Ascensió recta α 19h 12min 33,5s
Declinació δ +67° 39’ 40,7’’
Distància 97 anys llum
Magnitut visual +3,07
Magnitut absoluta +0,63
Lluminositat 63 sols
Temperatura 4817 K
Massa 2,5 sols
Ràdio 11 sols
Tipo espectral G9III
Velocitat radial +24,8 km/s
Atres noms HD 180711 / HR 7310
HIP 94376 / SAO 18222

Altais (δ Draconis / δ Dra / 57 Draconis)[1] és la quarta estrela més lluenta de la constelació de Draco —el dragó— despuix d'Etamin (γ Draconis), η Draconis i Alwaid (β Draconis). El seu magnitut aparent és +3,07.

El nom de Altais prové del àrap Al Tais i significa «la Cabra», en referència a un asterisme que simbolisava este animal en l'antiga astronomia àrap. Una atra denominació molt utilisada per a esta estrela és Nodus Secundus o Nodus II, d'orige llatí, puix marca el segon nuc en la figura del dragó.[2]

En l'astronomia chinenca, δ Draconis, junt a Tyl (ε Draconis), π Daconis, ρ Draconis i Alsafi (σ Draconis), constituïa Tien Choo, «la Cuina Celestial».[2]

Distància i cinemàtica

[editar | editar còdic]

Altais es troba a 97 anys llum del sistema solar. Fa 750 000 anys va ser quan va estar a la mínima distància de la Terra —59 anys llum—, alcançant la seua lluentor magnitut +1,97.[3]

L'òrbita de Altais al voltant del centre de la Via Làctea és considerablement excèntrica (i = 0,40, front a i = 0,16 que té el Sol). Això fa que en al apoastro —màxima separació— la seua distància al centre de la galàxia supere els 17,2 kilopársecs.[3] χ Draconis, Labrum (δ Crateris) i ν Hydrae són eixemples d'estreles en òrbites galàctiques també notablement excèntriques.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Altais (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 Allen (1889). «Draco», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  3. 3,0 3,1 Delta Draconis. Estendre Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)